La reivindicació d'una estètica amb ètica inspira la Biennal Martínez Guerricabeitia

Un calidoscopi per veure les últimes tendències de la creació, per sondejar l'estat de l'art actual i per convidar al públic a reflexió. Les Biennals tenen sempre aquest propòsit. I el Patronat Martínez Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València organitza des del 14 de febrer al 25 de març l'onzena edició d'una cita que s'ha convertit ja en un “clàssic” de la programació de la ciutat de València amb 22 anys d'història. Sota el lema Nulla aesthetica sine ethica (Cap estètica sense ètica) aquest certamen biennal d'art contemporani es pot visitar en el Museu de la Ciutat de València. Pensada per incentivar la creativitat de joves artistes espanyols i augmentar al seu torn el patrimoni artístic de la Universitat de València (després de la celebració de la mateixa la institució sol adquirir alguna de les obres exposades), en la seva onzena edició la Biennal Martínez Guerricabeitia dedica el seu discurs a la idiosincràsia que inspira la col·lecció. Per això les vint obres exposades, en aquesta edició totes pintures, plantegen una mirada socialment crítica, de denúncia davant la injustícia i en la qual l'estètica es converteix sempre en una corretja transmisora d'una motivació de conscienciació social, per això el joc de paraules que inspira el lema d'aquesta edició: Nulla aesthetica sine ethica. “Encara que donem sempre molta llibertat tant als artistes com al comitè de selecció, el lema de la Biennal sol retratar en cada edició el problema social que considerem més present en l'actualitat informativa. Per això, hem abordat en altres edicions la immigració o la problemàtica mediambiental. Actualment estem acostumant-nos a la falta d'ètica en conductes i operacions que presumiblement haurien de ser intachables, per això hem decidit traslladar-ho a l'art i plantejar com l'estètica retrata la falta d'ètica”, indica José Pedro Martínez, director d'activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia. Com és habitual, la mostra d'aquesta onzena edició està formada per vint obres d'artistes presentats per cinc crítics i cinc galeristes de prestigi, que han triat cadascun d'ells dues obres de dos artistes espanyols. El comitè de selecció d'aquesta desena Biennal ho componen les galeries: Álvaro Alcácar (Madrid), Alejandro Sales (Barcelona), Sala Pelaires (Mallorca), Rafael Ortiz (Sevilla) i Valle Ortí (València). El comitè científic destaca per la seva gran experiència al mercat de l'art tant per les publicacions que realitzen com pels artistes i per procedir de diferents punts de la geografia espanyola. Aquest comitè està compost per: Ricardo Forriols, professor de la Universitat Politècnica de València; Federico Castro Morales, professor de la Universitat Carlos III; Víctor Esbarzer, col·laborador d'ABC cultural i professor a la Universitat Complutense; Rosina Gómez–Baeza, directora fins a fa uns mesos del centre Laboral (centre d'art i creació industrial) de Gijón, i d'ARC des de 1986 fins a 2006, i Margarita Aizpuru, crítica i comissària d'exposicions. Els artistes seleccionats són: Chechu Àlaba, Jordi Alcaraz, Antonio Ballester, Patricio Cabrera, Col·lectiu Netejar-te, Luis Cruz Hernández, Carlos García-Alix, Chus García-Frare, Iñaki Gracenea, Mari Puri Herrero, Cristina Lucas, Xisco Mensua, Cori Mercadé, Eugenio Merino, Nico Munuera, Amalia Ortega, Paco Rossique, Guillermo Rubí, Mery Sales i Matías Sánchez. Després de les deu Biennals celebrades des de 1990, el Patronat Martínez Guerricabeitia ha incorporat a la col·lecció un total de 21 obres d'artistes que en l'actualitat ocupen un lloc rellevant en el panorama espanyol de l'art contemporani. Gràcies a la Biennal, avui la Universitat de València pot gaudir d'obres de Carmen Calvo, Treball González, Javier Baldeón i Rogelio López Conca, entre uns altres. A la imatge, "Sense títol" de la sèrie "Nunca verás mi rosto", 2005 de Cristina Lucas, seleccionada per Margarita Aizpuru.