Fins al proper mes de maig el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exposició Déus i mites de l'antiguitat que proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica des del segle V aC fins a l’arribada dels visigots. La mostra, que romandrà oberta fins al maig del 2012, està comissariada per Marta Campo, conservadora en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC.
Estructurada en tres àmbits, Déus i mites de l’antiguitat ens mostra des dels cultes grecs i orientals, passant per la religiositat de la península Ibèrica fins a la presència del culte romà a Hispania fins a l’arribada dels visigots.
Les costes de la península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i fenicicopúniques, que van fundar ciutats on els seus habitants van retre culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda, hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i els éssers mitològics propis de les seves creences, com ara Àrtemis, Atena, Zeus, Melkart, Bes o Tanit.
De fet, es té molt poca informació sobre les divinitats dels hispans, tant pel que fa als seus noms com al seu aspecte formal. És per això que la moneda és especialment interessant, ja que plasma sobre metall els déus dels indígenes. Les representacions de vegetals i animals de les emissions hispanes confirmen la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura.
La romanització de la península no es va limitar a l’organització i explotació econòmica del territori. També va comportar la introducció de la seva cultura i creences religioses. L’expressió de la religiositat romana va continuar present en la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir els déus pagans en les iconografies monetàries.