La Galeria Eude del Consell de Cent, 278 de Barcelona presenta fins a finals de març una exposició dels cartells de David Hockney realitzats del 1964 al 1989.
Corrien els anys seixanta del segle passat i, mentre els artistes apostaven per l’abstracció i la gestualitat, el britànic David Hockney (Bradford, York, 1937) es decantà per la figuració, representada per personatges estilitzats que, habitant entorns d’estil californià, gaudeixen de la visió d’atmosferes i llums nítids.
A principi dels anys setanta, Hockney es va fer famós a Anglaterra com a artista pop, un corrent que, tanmateix, mai ha fet seu. A Hockney, versàtil i incansable, li agrada moure’s en els terrenys i tècniques artístiques que li ve de gust, sense pensar a quin comú denominador han de pertànyer les seves peces. D’aquí que conreï la pintura, però que també investigui i analitzi al llarg de la seva trajectòria les possibilitats de la fotografia, realitzant collages compostos amb la suma de detalls fotogràfics que desprenen la mateixa frescor I el mateix sentit particular del color de les seves peces pictòriques.
Poc conegut en la seva faceta de cartellista, l’exposició actual permet observar una àmplia varietat d’imatges a partir d’algunes de les seves creacions més significatives, en què, per damunt de tot, s’observa la seva capacitat per projectar un seguit de personatges i entorns que l’han fet cèlebre.
La mostra reuneix cartells que el pintor va realitzar entre el 1964 i el 1986, època en què es forja l’estil i el caràcter de l’autor, des que Hockney es trasllada a Los Angeles i pinta els seus primers quadres de piscines, tema recurrent en la seva trajectòria pictòrica. Des del cartell realitzat amb motiu dels Jocs Olímpics de Munic, el 1972, amb un atleta olímpic saltant a l’aigua, fins al Hockney que col·labora amb el teatre, com el cartell del muntatge del famós ballet de Satie per a la Metropolitan Opera de Nova York, o un seguit de cartells, màscares i escenografies per a l’òpera de Stravinsky The Rake’s Progress (1982). La mostra també ofereix l’oportunitat d’observar les reconstruccions pictòriques personals que Hockney realitzava a posteriori, una vegada havia plasmat el que l’envoltava a través de la càmera fotogràfica.
Altres obres destacables són, per exemple, el marc pictòric que Hockney va crear a través d’una reproducció d’un dibuix de Celia Britwell, en què, amb una declaració d’intencions, l’artista recalca la paraula free, amb un doble joc per remarcar el lliure accés a l’exposició. La mostra ofereix la possiblitat també de contemplar cartells que anuncien exposicions de l’artista per diferents llocs del món, retrats dels seus amics, interiors, il·lustracions per als contes dels germans Grimm, les seves famoses piscines i exteriors, i un recull de cartells seguint la tècnica del fotocollage. A banda, s’hi inclou el cartell titulat Patinador, firmat pel mateix artista.
A la imatge, fragment de David Hockney Zeichnungen Und Grafik. Galeria Kammer, Hamburrg, 1981, 88,9 x 63,5 cm. Celia in a Black Dress with a Coloured Border, 1973