"M'he quedat en blanc" de Pere-Màrtir Brasó al COAATEE

El Col·legi d'Aperalladors, Arquitectes Tecnics i Enginyers d'Edificació de Mataró presenta el dia 2 de març a les 19.30 h. l'exposició M'he quedat en blanc de Pere-Màrtir Brasó. La mostra es podrà visitar fins al 7 d'abril del 2012.   Sobre aquesta exposició, l'artista ha escrit que "en l’àmbit creatiu hi ha el tòpic, o no tant, del pànic al full en blanc (escriptors), a la tela (pintors) o al text (actors) per citar tres disciplines artístiques diferents.   Personalment, el que es diu por, no me’n fa massa el blanc; en tot cas la mateixa que el negre, el lila, l’ocre o el blau. Però en canvi sí que hi veig d’altres registres i connotacions que m’interessen més.   Ja el 2002 i després d’exposar, a Roma, acolorits volcans islandesos, vaig fer una mostra a la galeria barcelonina M. Baxeras que vaig titular genèricament Buits, on feia referència al no-color blanc i al espais de tela o paper buits, en un intent de depuració tant del fons com de la forma. Vaig seguir per aquesta línia el 2003 amb (Des)Enganys a l’Espai Capgròs i el 2005 amb la sèrie Bosc Cremat a la Galeria Lolet Comas, ambdues sales de Mataró i insistir el 2007 amb Animus Provocandi al Museu Monjo de Vilassar on a base de blancs procurava una sintetització de “l’ànim provocador”. Posteriorment, amb sèries més autobiogràfiques com Jo vaig ser-hi (V.O.) al Enblanc Espai d’Art, Continuarà de nou al Capgròs i, finalment amb Les aventures del Barret Peret al Monjo he anat per aquest camí, però virant una mica més cap a la il·lustració i el còmic.   Ara, en l’obra que presento al Col·legi d’Aparelladors, m’endinso una volta més en aquest buit físic i mental, que no emocional. Blanc, però també quelcom de negre com a contrast i, no me n’oblido, com a reconeixement de la influència que el còmic segueix exercint en la meva pintura. De vegades també hi ha algun vermell o blau, vist o intuït.   Blancs guixats i tacats per línies rectes, corbes o muntanyoses. Per lletres, escrits i xifres, algun cop indesxifrables. O per persones, animals i coses, que tot ve de la mateixa pols. He aprofitat l’atzar, el relleu i les imperfeccions del camuflatge d’algunes pintures anteriors, ara sacrificades o reconvertides. I, de tant en tant, referències -més o menys explicites- a alguns dels artistes que em motiven a quedar-me en blanc. Que no és res més, crec, que una forma de meditar". A la foto, fragment de l'obra "Dues seqüències del cercle d'en Long a la Maladeta".