La Virreina inaugura "Iñaki Bonillas. Arxiu J.R. Plaza. 2003-2012"

La Virreina Centre de la Imatge presenta l'exposició Iñaki Bonillas. Arxiu J.R.Plaza. 2003-2012 que es podrà veure fins al 6 de maig. La mostra reuneix per primer cop els treballs que des de l?any 2003 ha creat l?artista Iñaki Bonillas (Ciutat de Mèxic, 1981) a partir dels diferents usos que ha donat a l?arxiu, principalment fotogràfic, que va heretar del seu avi matern, José María Rodríguez Plaza, un fotògraf amateur que, a banda d?ocupar-se d?aglutinar la història visual de la seva família –un recorregut de més d?un segle d?imatges agrupades amb cura en 30 carpetes i unes altres tantes capses de diapositives–, es va donar a la curiosa tasca de retratar-se a si mateix quasi sense descans. Un material ric que amb el pas dels anys Bonillas ha aconseguit sotmetre a una amplia gamma d?operacions –inserides en una lògica de desdoblament generatiu constant–, que li ha permès compaginar elements que a priori semblarien incompatibles: d?una banda, una narrativa personal, biogràfica, feta d?anècdotes i apunts de caràcter més aviat privat, i, de l?altra, un afany sistematitzador –sens dubte, inspirat en les primeres pràctiques conceptuals, de les quals Bonillas ha estat ben assidu– amb el qual aconsegueix donar una aparença de metòdica neutralitat a les seves diverses aproximacions a aquest arxiu, la vastitud del qual sembla haver despertat en l?artista la necessitat d?explorar la possibilitat, potser, d?arribar a esgotar totes les seves combinacions, fins ara aparentment inextingibles. És aquest sentit de temps meticulosament acumulat el que ha dut Bonillas a endinsar-se en una mena d?art combinatòria, de la qual es desprenen els 20 treballs aplegats aquí. L?exposició ofereix, d?aquesta manera, una oportunitat única d?acostar-se a l?espectre complet de les investigacions de Bonillas amb l?Arxiu J. R. Plaza: des de les primeres temptatives, en què l?artista explorava les diverses maneres en què les pàgines dels àlbums que componen l?arxiu podien ser desplegades, fins als exercicis més recents, en què les imatges han perdut el seu caràcter familiar per esdevenir punts de partida d?una reflexió més àmplia sobre el caràcter de transmissibilitat –segons Walter Benjamin, el tret primordial de tota col·lecció– d?un arxiu d?aquesta mena. Es tracta, doncs, de donar nous sentits a aquest material, fins ara de consum exclusivament intern. No una vegada: moltes. No amb ordre: intermitentment, sempre actualitzant-lo i inserint-lo en obres plurívoques. L?arxiu vist no com a mausoleu d?allò obsolet, sinó com a espai potencial de duplicació. A les imatges, a dalt, "Cibacrosmen" (detall) i a sota, fotografia de la sèrie "Tineidae".