Mor Solà Morales, una referència de l'arquitectura

L'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales va morir ahir de forma sobtada i sense que se'n coneguin les causes, segons s'ha sabut a l'entorn arquitectònic més proper. Nascut l'any 1939 a Barcelona, la seva desaparició deixa l'arquitectura catalana sense una de les veus més lúcides sobre l'evolució de l'espai urbà i l'arquitectura contemporània. Solà-Morales també va destacar per la seva contribució en el vessant teòric i docent. Era catedràtic d'urbanisme de la Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona des del 1968 i fou el fundador i director del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, des del qual va formar diverses generacions d'arquitectes que han seguit les seves passes. Entre els seus llibres destaquen 'Deu lliçons sobre Barcelona" o "Les formes de creixement urbà". El president del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha destacat avui l'aposta "per una urbanitat sensible, ètica, vigorosa i profundament culta" de l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales, mort avui a Barcelona. BIOGRAFIA Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) fou un arquitecte i urbanista català, fill de l'arquitecte olotí Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, net de l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver, així como germà gran d'Ignasi de Solà-Morales i Rubió arquitecte així mateix. Doctor Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i Master en City Planning per la Universitat de Harvard. Professor i catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona(ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya- UPC). Fundador i Director des del 1968 del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.Director de l’Escola Tècnica d’Arquitectura des de 1994 a 1998. Fou Fellow de la Universitat de Cambridge (1984), membre de l’Academie Francaise de l’Architecture (2003) i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina(2004). Fundador i primer President (1979) de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT, Institut d'Estudis Catalans) Ha impartit cursos a les Universitats de Cambridge, Hàrvard i NYU (USA), Lisboa, Nàpols, Santiago de Xile, T.H. Delft, Politècnic de Venècia, Universitat Metropolitana de Mèxic i Universitat Nacional de Caracas i Porto Alegre així com conferencies i debats en moltes altres ocasions internacionals. Ha estat editor de la col·lecció “Materiales de la ciudad” i “Ciencia Urbanística” de l’editorial Gustavo Gili, fundador i redactor d’”Arquitecturas Bis” i d'“UR-Urbanismo revista”, publicació del Laboratori d’urbanisme. Ha estat col·laborador habitual a les publicacions d’arquitectura nacionals e internacionals “Lotus”, “Casabella”, “Perspecta”, “Archis”,”Daidalos” i “Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme”. Tambe ha publicat cap a un centenar d'articles en diverses revistes i llibres col·lectius. La personalitat disciplinar de Manuel de Solà-Morales fou marcada pel combinar estretament l'activitat teòrica i docent amb l’experiència professional. Com a teòric, ha sigut mestre de diferents generacions, iniciant des dels anys 70 la reflexió sobre Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona, i sobre morfologia urbana en general. Ha lluitat per l’ identificació sense fractura teòrica entre Arquitectura i Urbanisme, que ha resumit en els seus cursos com “urbanisme per arquitectes”. El primer màster de la UPC “Projectar la perifèria” al CCCB (1990-1994) destaca l’atenció a les perifèries urbanes i als temes de l’espai públic que seran endavant preeminents per l’autor. L’atenció al concepte i la pràctica del “Projecte Urbà”, ha centrat des dels anys 80 una postura de rebuig dels reduccionismes de l’ urbanisme funcional i/o administratiu, i així ho ha demostrat en la seva pràctica. Va ser coordinador, juntament amb l’urbanista Joan Antoni Solans, de la Revisió del Pla Comarcal de Barcelona, a la base del nou Pla General Metropolità (1976). Després del canvi democràtic als Ajuntament, redacta alguns Plans Generals de ciutats mitjanes (Tolosa a Guipúzcoa, Manlleu a Barcelona, Banyoles a Girona, etc). És assessor així mateix dels Plans Generals a Màlaga, Aranjuez (centre històric), La Corunya, Las Palmas, Madrid, San Sebastian (centre històric). Darrerament ha dirigit la redacció del Pla General de Terrassa (Premi Catalunya d’Urbanisme 2004). Amb estudi professional a Barcelona, fou autor de múltiples projectes urbans, on va destacar especialment la transformació del Moll de la Fusta a Barcelona (1981-84) per la seva influència en la transformació del front marítim i l’obertura de la ciutat històrica de Barcelona al mar. Els treballs a l’entorn del Port Vell de Barcelona van ser precedits pel Pla Especial de la Barceloneta (Premi Nacional d'Urbanisme 1983) i altres estudis colaterals (Ordenació del "Pas Sota Muralla", (1987), del Pla de Palau (1990) i projecte de l'Hotel "Pla de Palau" (1989-1990). Projectes Urbans realitzats han estat la intervenció al Port d’Anvers “De Eijlande” (1990-93), el Port Urbà de Badalona (1988-1994), l’espai de cruïlla de canals “Winschoterkade” a Groningen (1995), la renovació de l’espai portuari i base de Submarins de Saint-Nazaire “Ville-Port” (1996-2002), el Front Marítim de Porto “Passeio Atlántico” (1998-2002), la reordenació i urbanització del “Vapor Gran” a Terrassa (2002-2007), la Placa de l’Estació i Estació intermodal de Lovaina “Stationsplein” (1998-2004), la transformació urbanística de les Casernes de Sant Andreu, Barcelona (2006-2011), el nou barri de Torresana, a Terrassa (2006-2011), el passeig marítim de La Haia, “Scheveninguen”(2006-2012), el nou centre intermodal al centre d’Anvers “Operaplein” (2004-2011). Entre els projectes d’edificació destaquen la Casa Muntaner-Avenir de Barcelona (coautor amb el seu pare), el disseny de l’Illa Diagonal(1986-1993), en coautoria amb Rafael Moneo, (premi FAD, 1994) i del disseny del barri de la Sang d'Alcoi (1989-1997) amb l’arquitecte Vicens Vidal (premi IBER-FAD al 1999), l’Estació d’Autobusos de Lovaina (2002) i l’”Edifici Transparent“ a Porto (2002). Altres projectes urbans d'interès són el projecte estratègic pel front marítim de Thessalonika (1998), la renovació dels “cantieri navali” al port de Genova (1998), el Pla d’Espais Públics d’Almere (1998), la renovació de l’àmbit portuari del “Porto Vecchio” de Trieste (1998-1999), el projecte pel sector central del 22@ al Poblenou (2001),[21] el masterplan “Rijnboog Project” pel centre urbà d’Arnhem (2001-2005), i la transformació estratègica del Barri del Carme a Reus (2002-2009). L’any 2004 va dirigir una gran exposició teòrica “Ciutats, Cantonades” al FORUM 2004 de Barcelona. Dissenyador i productor de "URBATAS"(1994) www.manueldesola.com