Xavier Valls prepara una exposició a la Galeria Fernández-Braso

La galeria Fernández-Braso inaugura el proper 12 d'abril una important mostra de pintures de Xavier Valls. Es tracta d'una exposició en la qual es podrà gaudir d'una cuidada selecció de treballs de les seves últimes obres, que confirmen una vegada més el grau de maduresa i de riquesa plàstica que va aconseguir l'obra del mestre català. L'exposició podrà visitar-se fins al 2 de juny. L'any 2005 Xavier Valls va exposar per última vegada els seus treballs en la galeria Juan Gris, que també pertany a la família Fernández-Braso, amb la qual va col·laborar durant més de quinze anys. Coincidint amb aquella exposició, es va editar el llibre Escoltant a Xavier Valls, que recull, en les pròpies paraules del pintor, una vida intensa i lliurada a l'art. “El pintor –diu Fernández-Braso en el pròleg– posseeix un personal encant narratiu, una plasticitat per al retrat oral, una especial memòria per al detall aparentment menys rellevant i potser més calador.” En l'obra de Valls, que és conegut com el pintor del silenci, predomina la llum, no només la llum exterior, sinó també la llum interior dels objectes. Valls es va mantenir al marge de les tendències del moment, conreant un estil molt recognoscible. Ens presenta imatges etèries, oníriques, compostes per uns pocs elements figuratius, gerres, fruiters, gots… que col·loca sobre la taula o en el paisatge. Xavier Valls va néixer en Horta (Barcelona), en 1923. Els seus primers passos al món de les arts, sent encara adolescent, els va donar de la mà de l'escultor Charles Collet. També va estudiar en l'Escola Massana, l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, i a partir dels primers quaranta va començar a realitzar petits treballs com vidriero, dissenyador de joies i decorador. En la seva joventut freqüentava no només a pintors, escultors o arquitectes, sinó a músics i intel·lectuals. En 1949, es trasllada a París, amb una beca que li concedeix el Govern francès. A París entaula amistat amb artistes espanyols i estrangers, entre altres: Giacometti, Clavé, Joaquín Peinado, Llop, Guillermo de Torre, María Zambrano, Christian Zervos, Tristan Tzara i el pintor asturià Luis Fernández, qui li anima a persistir en la figuració. Encara que instal·lat definitivament a París, mai va perdre la seva connexió amb Barcelona i la cultura catalana. En 1982, el Ministeri de Cultura espanyol organitza la primera gran mostra de la seva obra a Espanya, amb més de 140 peces exposades a les sales de la Biblioteca Nacional, en el que suposa el primer gest de reconeixement oficial a la seva figura. En els anys noranta, creix el prestigi de la seva obra entre la crítica del nostre país, amb successives mostres en la galeria Juan Gris de Madrid. La seva obra figura importants museus i ha rebut homenatges públics, entre els quals destaquen la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts i el seu nomenament com comendador de l'Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa.