Darrers dies per veure els cartells de Miró que han fet història

El Museu d'História de Catalunya presenta fins al 18 de març l'exposició Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país.

L’obra gràfica, tot i ser sovint considerada un art de segona, posseeix prou personalitat com per ésser valorada com ho són les arts tradicionalment establertes en la primera categoria. A aquest valor intrínsec cal sumar-hi el caràcter social que li és inherent en ésser concebuda per ser reproduïda, tot col·laborant a fomentar el col·leccionisme o, en un altre ordre, essent utilitzada com a instrument de comunicació. El retorn social és evident no només pel que fa a la visibilitat del missatge transmès, sinó també respecte al contingut artístic, que no deixarà d’actuar sobre l’imaginari estètic col·lectiu.

El llenguatge plàstic de Miró ha esdevingut universal, no en tenim cap dubte. El traç, el signe, el color... en definitiva, l’impactant i original simbologia que habita el seu particular univers és a hores d’ara patrimoni visual de tots. Els ideogrames mironians van transcendir els cercles especialitzats per revertir en l’amplitud de la societat en el moment en què van començar a envair l’àmbit públic per representar institucions i empreses. Amb la producció gràfica, doncs, va desenvolupar la seva creativitat servint-se d’un suport en què l’imprevist el posava a prova alhora que satisfeia la voluntat d’apropar-la al públic. El fet de compartir l’acte creatiu i posar-lo a l’abast de totes les mirades expressant lliurement el propi sentir complaïa l’artista i així ho manifestava.

La projecció formal i conceptual que donà vida a la poètica visual mironiana és ben present en l’aparent simplicitat de la creació gràfica. Des de finals dels seixanta fins a la seva mort, el llenguatge sintètic i directe del seu cartellisme proclamà el desig de llibertat i la defensa de la identitat i la cultura catalana responent a un compromís personal més notori i públic que mai. Temps reivindicatius en què un Miró veterà ja conegut i reconegut a la pròpia terra assumeix amb més intensitat la responsabilitat social que creu que ha d’assumir l’artista. Aboca el seu sentiment, aleshores, en treballs emblemàtics que marquen el pols de la transició política, social i cultural, i contribueix a recuperar els referents nacionals. Sense menystenir treballs d’èpoques anteriors ben significatus, el cartell del Primer de Maig de 1968, el d’Òmnium Cultural de 1974, el del naixement del diari Avui del 1975, el del Congrés de la Cultura Catalana i l’Estatut del 1977 o, en un vessant més lúdic, els commemoratius dels aniversaris del Barça o del Centre Excursionista de Catalunya, en són una clara mostra.

Reproduint el discurs que uneix l’art i la història a través del cartell –recordem per exemple l’exposició Art i solidaritat del 2005–, el Museu d’Història de Catalunya ofereix la mostra Miró, cartells d’un temps d’un país tot complementant l’antològica de ressò internacional que presenta la Fundació Miró i en la qual es poden resseguir els vincles de l’obra de l’artista amb el seu temps.

A la imatge, fragment d'"Amnesty" de Joan Miró.