L'Ateneu Barcelonès homenatja Antoni Tàpies

Antoni Tàpies va néixer davant per davant de l'Ateneu Barcelonès, al carrer de la Canuda, gairebé a tocar de les Rambles. Aquell dia de Santa Llúcia del 1923, el pare del futur pintor, ateneista de tota la vida, no va poder suportar la tensió del part de la seva esposa i va creuar el carrer per fer un cafè a l'Ateneu, mentre naixia el seu fill. Després d'una estona, la minyona de la família va sortir al balcó i va cridar: “Senyor Tàpies, senyor Tàpies, el Tonet ja ha nascut!” Aquesta deliciosa anècdota la va explicar ahir al vespre l'arquitecte Oriol Bohigas, expresident de l'Ateneu, en el mateix local on el pare Tàpies havia esperat, nerviós, el naixement del seu fill, que acabaria sent un dels pintors catalans més importants del segle XX. Aquesta connexió ja tan primerenca de Tàpies amb l'Ateneu justifica que aquesta institució hagi estat una de les primeres que hagi organitzat un homenatge al pintor, cinc setmanes després de la seva mort. Hi van participar un grup d'amics i bons coneixedors de l'artista. Bohigas va parlar del Tàpies ciutadà, amb qui va liderar projectes com la instal·lació del monument Picasso a Barcelona. El pintor Antoni Llena es va referir al Tàpies poeta, malgrat que l'artista mai va escriure poesia. “A en Tàpies a vegades el volem explicar massa. Quan ens trobem davant d'una obra de Tàpies hem de deixar que ens fereixi, no cal que l'entenguem”, va aconsellar. L'artista va confessar que mai va poder parlar de pintura amb Tàpies i va afegir una altra curiosa anècdota sobre “la visita més curta que he fet mai al Louvre”, en la qual Tàpies va començar a córrer per les sales, sense aturar-se davant de res. El cineasta Pere Portabella va admetre la influència de Tàpies en la seva obra a l'hora de transgredir codis, i Antoni Marí, professor d'estètica, es va referir a un dels conceptes filosòfics centrals de l'obra tapiana: la unitat de tot. Vicenç Altaió, director de l'Arts Santa Mònica, també va tocar aquesta part més intangible de Tàpies recordant una frase seva: “Els humans encara ho hem travessat la porta de l'infinit.” Però van ser els qualificatius que el mestre Arnau Puig, el supervivent de tantes coses i de Dau al Set, els qui van arrencar alguns somriures al públic: “Tàpies matèric, empàtic, gestual, realista, naturalista i simbolista.” Segons Puig, l'empatia és fonamental en Tàpies. Un art que es basa en “viure en l'altre”. Una bona manera de renovar la mirada sobre l'obra de Tàpies.   Arnau Puig glosa l'empatia de Tàpies, i a la dreta, Bernat Dédeu, de la secció de música de l'Ateneu Foto: JOSEP LOSADA.