Andy Warhol i els retrats del 1946 al 1986 a Ibercaja fins al 22 d'abril

Ibercaja de Saragossa presenta fins al 22 d'abril l'exposició sobre Warhol amb els retrats del 1946 al 1986. No és gens fàcil contemplar l’obra d’Andy Warhol (Pittsburgh, 1928-Nova York, 1987) a l’Estat espanyol, sobretot en l’àmbit individual, però gràcies a l’Obra Social d’Ibercaja, en la seva seu de Saragossa, ara tenim l’oportunitat de veure-la a través d’un dels temes preferits de l’artista nord-americà, com són els retrats. El centenar de peces que configuren l’exposició procedeixen totes de l’Andy Warhol Museum de Pittsburg, i els seus responsables són la conservadora del museu, Amber Morgan, i els comissaris Jesse Kowalsky i Lola Duran. Possiblement, Warhol hagi estat el representant més genuí de l’art pop, tant pels seus treballs en aquesta direcció com per la seva fidelitat a una proposta que va sorgir com a rebuig a l’expressionisme abstracte de mitjan segle XX i que va mostrar amb tota claredat la societat consumista d’aquell moment, sobretot la dels Estats Units, encara que a Europa, a través del Nouveau Realisme, amb Jean Tanguely i Ives Klein al capdavant, i el pop britànic amb Richard  Hamilton i David Hockney, entre d’altres, també van adquirir un cert protagonisme en determinades classes socials europees. El que es pot veure al Pati de la Infanta de la capital aragonesa són els retrats que va fer entre el 1946 i el 1986, o sigui quatre dècades que abracen pràcticament tota la seva trajectòria. Es tenen comptabilitzats més de mil retrats, entre pintures, dibuixos, impressions i fotografies. Els seus retrats de famosos, els fets per encàrrec i els autoretrats conformen un ventall de les infinites possibilitats que ofereix un dels temes més recurrents en la historia de l’art, sobretot perquè l’obra gràfica ha permès que fos més accessible a tothom, principalment pels seus preus, ja que adquirir una pintura de Warhol en una subhasta o en una galeria d’art és a l’abast de poques persones; en canvi, una litografia, una serigrafia o fins i tot una impressió fotogràfica, poden ser adquirides per un públic mes nombrós interessat pel seu treball. És difícil escollir quines obres són les més importants de l’exposició però, si volgués destacar-ne algunes, ho faria per la seva singularitat, principalment les de la seva joventut, concretament els dibuixos de començaments dels anys 40, ja que, almenys per mi, em són desconeguts. En aquests ja es percep el seu interès pel retrat, dins d’una òptica irònica; encara que es trobés en plena adolescència, ja mostra interès per desmarcar-se del dibuix tradicional, i ofereix unes propostes agosarades a la seva edat, que només són a l’abast de personatges com ara Picasso o Dalí, per posar dos exemples d’excel·lents dibuixants. Els dibuixos dels anys 50, alguns dels quals en color, ja estan més centrats en l’àmbit publicitari, principalment quan apareixen les models que ocupen les primeres pàgines de les revistes de moda. Fins als anys seixanta, però, no trobarem Andy Warhol com a precursor de l’art pop, com per exemple veiem en l’acrílic i tinta de serigrafia sobre lli, Jackie (1964), de la qual hi ha dues versions, en què representa la que va ser la primera dama dels Estats Units Jackie Kennedy. Altres peces destacables són Vaca (1970), Liza Minelli (1977), un autoretrat  (1978) i Mona Lisa (1979). Finalment, dels anys 80, hi ha els retrats de Marta Graham, Silvester Stallone, Jane Fonda, Robert Mapplethorpe i Sonia Rykiel, que serien els més importants per la seva creativitat. Com observem, el món de la política, de la música, del cinema, del teatre i de l’esport han copsat l’ interès de Warhol. A la imatge, "Apollonia van Ravenstein" d'Andy Warhol.