Inversions reals de Daniela Ortiz a la galeria Àngels Barcelona

Fins al 30 de març la Galeria Àngels Barcelona presenta una exposició de Daniela Ortiz sobre inversions reals. Invertir la mirada sobre els problemes de la nostra societat és permetre i buscar una nova perspectiva, és optar per opinions diferents i idees renovadores, i alhora és una clara aportació dels nous llenguatges i expressions artístiques a la nostra societat. Daniela Ortiz (Cuzco, Perú 1985) presenta una exposició a la galeria Àngels amb una proposta en la qual els moviments migratoris que coneixíem, fins a l’esclat de la crisi actual, queden invertits i ens mostren noves realitats que ens fan interrogar sobre la validesa dels missatges rebuts. La inquietud que provoca la buidor d’un espai blanc, en què només uns rostres ens miren i ens interroguen i en el qual l’única informació que se’ns presenta són unes lleis d’estrangeria, es veu remarcada per unes veus que, tot desgranant el seu patrimoni vital, s’evidencien com un contrapunt humà a uns documents que mostren les contradiccions d’un funcionament econòmic. La lectura d’uns extractes de lleis d’estrangeria de països, com ara el Perú, Bolívia, l’Equador, el Brasil, l’Argentina o Colòmbia, fan palès com la inclusió i l’exclusió formen part intrínseca del funcionament de la nostra malalta societat, ens mostren la necessitat de les organitzacions socials actuals de marcar límits estranys amb la pretensió irreal de protegir-nos els uns dels altres i es fa evident de quina manera aquests límits són xifres sense sentit. Un exemple clar el trobem si fem una mirada als documents exposats, en els quals queda manifesta la desraó del nombre de persones estrangeres que es poden contractar en cadascun dels diferents països, números aleatoris que parlen de la possibilitat de contractar fins a un 20% de persones estrangeres (Perú) o un 15% (Bolívia), xifres que encara ens porten més a la reflexió si les contrastem, en la mateixa llei, al límit de fins al 45% en el cas que les persones estrangeres siguin dones. Percentatges, normes, límits marcats per unes lleis que l’artista contraposa a unes realitats vitals, a uns rostres i a unes veus que creen el que el mateix text de l’exposició classifica com “un espai de tensió que explora les concepcions de raça, classe i nacionalitat, tot mostrant el funcionament social com una estructura basada en la inclusió i l’exclusió”. La crisi actual està invertint unes realitats que eren utilitzades políticament de manera interessada; el demagògic discurs sobre com els immigrants s’aprofitaven de les polítiques socials o treien la feina a la gent d’aquí, queda absolutament en qüestió per l’obra d’una artista que ens mostra com la mateixa realitat s’inverteix tot presentant una oferta real de feina, en el castigat camp de la construcció,  per un lloc de treball al Perú convocat des de Barcelona amb la cara real dels onze candidats que s’hi presenten. Realitat i art entrecreuen les seves línies per obrir les nostres ments al debat sobre les qüestions econòmiques i polítiques que hi ha al darrere de les realitats socials, i ens empenyen al necessari canvi de xip que les noves realitats fan, sortosament, necessari. A la imatge, "Inversión" de Daniela Ortiz.