Glòria Muñoz vincula l'art i la música al Liceu

Rosa Ferrer Auxan, la directora d’El Quatre de Granollers, galeria que en el seu dia es va traslladar a Barcelona, va endegar un projecte per vincular la música i l’art. Per aquest motiu, ha programat al Liceu de Barcelona un seguit d’exposicions en les quals coneguts artistes mostren la seva obra coincidint amb la programació musical del teatre. Del 3 al 28 d’abril va ser Glòria Muñoz qui va exposar La dansa de les hores-El temps aturat amb motiu de la representació de La Gioconda. Glòria Muñoz i ‘La Gioconda’. La Gioconda, a part de tenir tots els ingredients d’una gran òpera, inclou un dels ballets més populars i coneguts pel gran públic: La dansa de les hores. Aquest homenatge musical al pas de les hores i al pas del temps, ajuda a fer una lectura diferent de l’obra de la pintora Glòria Muñoz. Si la música del ballet de La dansa de les hores representa i divideix les hores en quatre etapes: aurora, dia, capvespre i nit, El temps aturat en les pintures de Glòria Muñoz és l’art de les emocions, passions i inquietuds. El temps aturat, aquests instants immòbils on els elements que els componen queden com a imatge que el temps ja no els importa. Mirar la pintura de Glòria Muñoz ens encara a un present on l’espai s’ha congelat, el temps s’ha suspès i la llum s’ha aturat. La doble mirada d’aquesta mostra ens porta, d’una banda, a l’interior, al dins, a la casa, i, per un altre costat, al fora, a l’exterior, al món. Si bé el primer és un espai privat de recolliment, de pau i de trobada individual; la vista al món exterior ens arriba com una experiència compartida de la seva visió del paisatge, en aquest cas la ciutat de Venècia com a escenari de La Gioconda. Les pintures sobre Venècia, paisatges desolats, on l’abstracció i la figuració estan molt a prop. Pinzellada gestual procedent d’un impuls interior que acaricia la tela amb llibertat, fluïdesa i sense insistència. El recull de pintures sobre les taules de Glòria Muñoz és una demostració que la natura morta ha perviscut avui com l’íntima relació que l’home estableix amb els objectes que l’envolten. Donar una nova òptica als objectes familiars. Tradició i modernitat alhora. El vocabulari al·legòric dels llibres, les fulles, els cargols, les petxines, les copes, els fruits del mar i de la terra, com a elements naturals de la nostra cultura mediterrània i com a símbols assumits per la memòria col·lectiva, han estat motiu d’ofrenes i ens porten al món de l’alquímia, la màgia, la sensualitat, mostrant el pas del temps, el caràcter efímer de les coses i el misteri que en les imatges quotidianes s’amaga el desconegut. La programació. El 9 de maig, es va presentar Els mars de pedres, de Maïs, amb motiu de la representació de Les pécherus de perles, de Bizet. Maïs, artista compromesa amb el món de la dona, la seva simbologia i els problemes socials, troba en aquest seu darrer treball una metàfora de la vida. Per al mes de juny es va programar l’opera Tosca (el protagonista és un pintor). L’artista serà un dels socis de mèrit del Reial Cercle Artístic. A la imatge, Glòria Muñoz i Rosa Ferrer.