Marina Vassileva transforma la natura morta al Casal Solleric

Mariana Vassileva forma part d’una nova fornada d’artistes que, procedents de l’est d’Europa i amb saba regeneradora i glopades d’aire fresc, exerceixen la seva creativitat en la nostra antiga parcel·la d’Occident. Nascuda a Bulgària l’any 1964,Vassileva transforma la natura morta i el moviment de la representació visual d’una nova harmonia enèrgica. L’espai Solleric presenta, fins al 8 d’abril del 2012, Mariana Vassileva sólo vídeo 2000-2012 una mostra que aplega una important selecció dels seus treballs més recents. L’artista no està interessada en l’acte físic del moviment, sinó en el procés mental que es desenvolupa en això. De manera subtil, transforma objectes, situacions... i els presenta en un altre context en un àmbit líric. Com escriu Fernando Galán al text del catàleg, Vassileva està “dotada d’una especial i personalíssima personalitat, la seva obra també representa un altre tipus de mobilitat històrica: la que tendeix ponts entre una determinada iconografia clàssica i la seva interpretació a la llum de la contemporaneïtat, com queda patent en el seu Milkmaid. Però el que més caracteritza l’artista és la seva poètica de l’autoreferencialitat, la creació que sorgeix de les seves vivències i els seus sentiments íntims, “de dins a fora”, com diu ella mateixa i com queda patent en els vídeos Jumping man, Journal, Mirrorlight i Tango, per citar només uns pocs exemples”. A través de 15 treballs en vídeo, Mariana Vassileva aconsegueix atrapar l’espectador amb la seva visió de la vida, la comunicació humana i l’art. Aquest espectador comença a apreciar la feina gràcies al moviment emocional en aquest món representat de manera estranya. En aquest procés, ell és animat cap a una sensibilitat perceptiva augmentada per diverses situacions quotidianes. A la imatge, "Tango" de Marina Vassileva.