El Museu de Gavà presenta l'esperit del reportatge de Pere Marrugat

Del 22 de març al 6 de maig el Museu de Gavà presenta l'exposició Pere Marrugat. L'esperit del reportatge. Fotografies 1968-2012. El Museu de Gavà, juntament amb el Centre d’Història de la Ciutat i la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica, presenten una exposició per donar a conèixer la figura i l’obra de Pere Marrugat Querol, un dels fotògrafs gavanencs més premiats tant a l’Estat com internacionalment. Marrugat va iniciar l’activitat artística a finals dels anys seixanta. Es va incorporar a l’Agrupació Fotogràfica Gavà i poc després a la de Catalunya, de la qual va formar part del Consell consultiu i del cos de jurats. Després dels primers passos en què va participar en ral·lis i concursos, no va trigar gaire a evidenciar un estil propi de treball que el va acostar al de la premsa o al del reportatge d’actualitat, tot i que mai es va plantejar la fotografia com a ofici. Els seus dots són els del reporter en el més pur sentit de la paraula. Dotat d’un instint fotogràfic extraordinari, la seva obra posseeix una gosadia que ens permet situar-nos al bell mig, sempre a prop del que ens mostra. Un clar exemple n’és el reportatge Nòmades, realitzat amb una Rolleiflex entre els anys 1970 i 71 en una comunitat de gitanos hongaresos ambulants instal·lada a la riba del Llobregat, a Sant Boi. Aquest reportatge va merèixer, entre altres, el reconeixement del diari rus Pravda i s’ha exposat en diverses ciutats espanyoles. Estèticament, Pere Marrugat pertany a la segona fornada d’una nova generació de fotògrafs que a mitjan anys cinquanta reivindicaven una manera diferent ’aproximar-se a la fotografia com a mitjà d’expressió creativa, l’anomenada Nova Avantguarda, representada per autors com Francesc Català Roca, Ricard Terré, Xavier Miserach, Ramon Massats o Joan Colom. Aquests fotògrafs, molts, socis com ell de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, seran el seu referent. L’artista, que revelava i ampliava personalment els negatius, utilitzava el blanc i negre pel just equilibri entre l’objectivitat i la visió personal a l’hora de reproduir fotogràficament uns fragments de realitat. Marrugat, a més, es proposava l’exploració de les seves potencialitats expressives. En aquest sentit cal destacar la recerca del contrast i del “gra”, que es fa del tot evident en les còpies exposades. En l’exposició es diferencien dos grans períodes en la trajectòria de Pere Marrugat. El primer correspon als reportatges fotogràfics en blanc i negre fets entre finals dels seixanta i durant els vuitanta. En el segon podrem veure la producció digital en color que ha dut a terme fins a l’actualitat. La divulgació de l’obra de Pere Marrugat se suma a la que el Museu ja ha fet amb la de Francesc Català i la de Joan Mitjans. Així, s’aconsegueix l’objectiu de donar a conèixer els autors més representatius de la fotografia local dels anys 60 i 70.