Galeria Sicart: Reflexió necessària... obligada?

Des de fa uns mesos, la galeria Sicart de Vilafranca del Penedès es posa al servei del públic proposant una reflexió col·lectiva que sembla erigir-se com a exigència d’un món canviant. Per descomptat, les múltiples reflexions que semblen revelar-se com a necessàries proliferen no només dins els dominis de l’art, sinó, com és evident, en tots els àmbits del món que suposadament coneixem. Però tornant a la proposta iniciada per la galeria, val a dir que allò que despunta amb més força és l’analisi i autocrítica que ells mateixos duen a terme com a primer estadi del projecte. Després d’onze anys d’existència, durant els quals ens han fet gaudir d’una programació interessant i adient, propícia per poder pensar l’art com a finestra que ens acosta al tarannà del nostre temps, es veuen en la necessitat de repensar la idea i el format en què la galeria va ser creada. Després d’evidenciar la manca d’interès del públic i la seva afluència a l’espai de la galeria, fet accentuat per la seva ubicació perifèrica, es plantegen si és encara vigent el fet de pensar-se, a ells mateixos i a tot l’entramat de relacions que la defineixen. Des d’aquesta nova situació, agreujada com dèiem al principi per tota una sèrie de variables globals, enuncien un qüestionament sobre quins han de ser els nous fonaments que garanteixin certa existència útil i funcional. Des d’aquests propòsits s’adrecen no només al sector professional de l’art sinó a tot el públic en general i posen al servei d’aquest una plataforma en línia (www.galeriasicart.com/blog) a la qual poden accedir per respondre, si s’escau, a alguns dels cinc interrogants que enuncien: quin és el paper de la galeria, la funció de l’artista, la relació entre galeria i col·lecionista, el lloc del mercat i, finalment, on és el públic més enllà de l’espectacle que acostumen a arrossegar els grans esdeveniments del món de l’art (especialment adient si pensem en l’exagerada proliferació de fires i biennals arreu del món). Així doncs, la programació que es farà a la galeria aquesta temporada serveix per reforçar la reflexió derivada dels seus interrogants. Tot resseguint alhora certa mirada cap a enrere que permet entendre com han evolucionat les relacions i com s’ha arribat a la situació actual. És en aquest sentit que, a partir d’una acció llegida com a arqueologia de la galeria, es deriven certes metodologies pseudohistòriques que permeten extreure algunes conclusions que des de l’estudi del passat ajuden a entendre el present i a pensar el futur. Cada un dels interrogants enunciats es treballa sota la relació i recerca real de la part integrada, la qual cosa estableix un qüestionament directe tant amb l’artista, com amb el col·leccionista o el mateix espai galerístic. Les exposicions es projecten amb l’objectiu de fer visibles relacions que normalment resten en l’anonimat i el silenci, però que són indispensables per poder entendre el funcionament real d’aquest sector. La darrera mostra del programa intentarà aplegar cadascun dels sectors implicats (artistes, col·leccionistes, galeria) amb l’objectiu de desvelar i avaluar si realment el format galeria ha esdevingut obsolet o no. Evidentment, seria esperançador pensar que arribarem a aquest punt amb l’aportació de tots aquells que han volgut col·laborar-hi amb les seves reflexions. La mostra Què vols ser quan siguis gran es podrà visitar a la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès del 17 de març al 27 d'abril del 2012. A la imatge, exposició "Arqueologia de la galeria".