Rosa María Puig parla sobre Charles Deering a l'espai Pere Stämplfi

Recentment va tenir lloc a l’espai Pere Stämplfi una conferència organitzada per el Grup d’estudis Sitgetans a càrrec de l’artista sitgetana Rosa Maria Puig i Reixach sobre el nord-americà filantrop i amant de les arts Charles Deering i el seu fort vincle amb Sitges, on va viure llargues temporades entre 1908 i 1921. La Rosa Maria Puig, en els anys que va residir als Estats Units, es va comen­çar a interessar pels Deering i a recollir-ne informació que ara -fent-nos descobrir la seva vessant d’investigadora- ha volgut compartir amb tots els sitgetans. Com bé va explicar la Vinyet Panyella en presentar l’acte, era el primer cop que s’exposava públicament l’altra visió, és a dir la perspectiva dels Deering, respecte aquest convuls episodi de la historia de Sitges. La nombrosa audiència, encapçalada pel matrimoni Stämplfi, va ser proporcional a l’expectació per descobrir els detalls del pas dels Deering per la vila. El llegat més significatiu de Charles el constitueix sens dubte un dels edificis més emblemàtics de la Vila, el Palau Maricel. L’ocasió no podia ser més oportuna; aquest any marca el centenari de la inauguració del Gran Saló del Palau. La xerrada va servir per descobrir els matisos i els detalls de la vida dels Deering, que experimentaren una autèntica passió per Sitges i per Catalunya. Malauradament, la relació es va veure estroncada per tensions entre el propi mecenes i Miquel Utrillo, encarregat fins llavors de supervisar la construcció del Maricel i d’expandir-ne la col.lecció, així com les traves legals de l’època per tal de preservar l’herència del Maricel a Sitges. El rerefons de l’acte va ser un treball d’investigació, incloent la correspondència de Deering amb Utrillo entre els anys 1908 i 1921, materials de l’època d’arxius de Sitges i d’Institucions americanes, sumats a informació obtinguda a partir d’una edició privada de les memòries dels Deering editades l’any 1929 i que consta de només uns pocs exemplars. Així mateix, a l’acte s’hi van projectar fotogrfaies que la mateixa autora de la xerrada havia realitzat a les residències dels Deering, als Estats Units com també es van poder apreciar imatges del 1917 corresponents a l’exterior, interior i part de la col·lecció d’art del Palau Maricel. Ha estat un important treball d’investigació, prolongat en el temps i contrastant informacions per assegurar-ne la validesa. En un emotiu acte de reconeixement, Rosa Maria Puig va explicar quantitat d’anècdotes i va convidar els assistents a realitzar un recorregut, no només en el temps, sinó també en l’espai per endinsar-se en el context de l’època. Alguns dels detalls impactants que va descobrir l’artista sitgetana van ser la presència de símbols característics del Palau Maricel al Municipi que Charles Deering tenia als Estats Units. Així doncs, l’escut propi del Maricel del Sol Ixent d’Angel Guimerà associat amb el Palau Maricel és omnipresent a la residència dels Deering a Florida. També va ser interessant conèixer els detalls de la reacció dels sitgetans de l’època en assabentar-se de les intencions d’en Deering de marxar i de com l’assumpte va arribar a assolir tal dimensió que fins i tot el Congrés dels Diputats de Madrid va aprovar una moció. El resultat però, el coneixem tots. Charles Deering va marxar emportant-se la pràctica totalitat de la seva obra cap a Estats-Units. Finalment, una descoberta ben sorprenent també va ser que l’amant nord-americà de les arts, enamorat de Sitges, va emprendre un darrer viatge de tornada. Malgrat lamentar que el projecte del Palau Maricel no aconseguís la continuïtat que Deering havia pretès, les pròpies paraules de gratitud de la Rosa Maria il·lustren l’esperit que havia descobert durant el treball d’investigació concloent que: “aquest agraïment crec que és el que ens cal avui als sitgetans per als creadors del Palau Maricel en el record vers dues persones: Carles que hi va posar el seu somni i el capital, i Miquel que hi va posar la seva creativitat i la seva ànima”. A la imatge,