El fons d'Art del diari Avui, al Museu d'Art de Girona

El Museu d’Art de Girona presenta en una exposició una selecció d’obres del Fons d’Art del diari AVUI, un dels més rics i coherents conjunts d’art català de la segona meitat del segle XX. La mostra ofereix un passeig sintètic però gairebé complert per l’art català al llarg de les dècades de 1970 a 1990. Una seixantena d’obres que exemplifiquen l’abandonament de l’informalisme en favor de l’abstracció i el trànsit, sense solució de continuïtat, cap a l’art conceptual. A banda, la selecció fa confluir en una sola exposició els noms més significatius de l’art català d’aquest període: Francesc Abad · Pic Adrian· Carme Aguadé · Sergi Aguilar · Andreu Alfaro · Enric Ansesa · Erwin Bechtold · Alfons Borrell· Joan Brossa · Francesc Català-Roca · Jordi Cerdà · Joaquim Chancho · Joan Claret · Maria Teresa Codina · Albert Coma Estadella.· Montserrat Costa · Eulàlia · Benet Ferrer · Ferran García Sevilla· Grup de Treball · Joan Hernández Pljuan · Josep Iglesias del Marquet · Fernando Megías · Antoni Miralda · Fina Miralles · Joan Miró · Antoni Muntadas · Josep Niebla · Jordi Pablo · Carles Pazos · lago Pericot · Jordi Pericot · Josep Ponsatí · Carles Pujol · Joan Rabascall · Albert Ràfols-Casamada · Àngels Ribé · Agustí Roqué · Benet Rosell · Enric Satué · Salvador Saura · Rosa Siré · Goncal Sobré · Antoni Tàpies · Torres Monsó · Lluís Utrilla · Manel Vals · Joan Vila-Grau · Joan-Pere Viladecans · Jaume Xifra i José Maria Yturralde. L’exposició esdevé una ocasió per redescobrir la riquesa d’un fons, el del diari AVUI, adquirit el 2011 per la Generalitat de Catalunya i que ha esdevingut una de les col·leccions d’art que millor testimonien una època. La mostra es podrà visitar del 24 de juliol al 3 de novembre i serà inaugurada el dia 24 de juliol a les 18 h. a l'àmbit 3 del Museu d'Art de Girona amb la preséncia de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar; del director de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda; de la directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas i de la comissària de l'exposició. Pilar Parceirsas. El 23 d’abril del 1976 sortia el primer número del diari Avui, el primer rotatiu en català després de la dictadura franquista. El diari va néixer sota l’empenta de bona part de la societat catalana i va rebre amplis suports, entre ells el dels artistes. Pràcticament tots els artistes del moment, en efecte, van respondre a una crida prèvia de fer donació d’una obra per contribuir a consolidar l’empresa. Aquest va ser l’origen del fons d’art del diari Avui. En poc temps, el gruix de les obres donades va configurar una col·lecció molt coherent cronològicament, però també molt representativa des del punt de vista artístic. Per això, l’any 2011, i després de la fallida de l’empresa Premsa Catalana S.A., editora del rotatiu, la Generalitat de Catalunya va apostar per adquirir, a un preu per sota de mercat, les 604 obres que constituïen llavors el fons. Amb aquesta iniciativa s’evitava la disgregació d’una col·lecció significativa històricament i artísticament i, també, una possible exportació d’obres fora de Catalunya. Després de l’adquisició, el fons es va dividir en dos grans blocs. Un primer bloc el constituïren els 24 originals de les portades que el diari va encarregar durant vint anys a diversos artistes catalans. Tot aquest conjunt es va dipositar al Museu d’Història de Catalunya, que aquell mateix any 2011 hi va dedicar una mostra en la qual els originals es relacionaven amb les portades editades i que feia èmfasi en la vessant més històrica del diari. La resta de les obres, el gruix principal, es va dipositar al Museu d’Art de Girona, per tal de reforçar-ne la col·lecció amb obres d’art contemporani. La manca d’espais del Museu, tanmateix, va obligar a mantenir la custòdia de les obres al monestir de Vilabertran, on ja eren dipositades des del 1991 i on havien estat exposades de manera rotatòria fins al 2004. Des de llavors, les obres s’han conservat als magatzems de Vilabertran i, si bé se n’han fet préstecs puntuals, el conjunt no s’ha tornat a mostrar en una exposició. Ara, des del Museu d’Art de Girona es vol donar nova llum i visibilitat a aquest ric i variat fons. El moment resulta idoni, just quan a la ciutat de Girona s’està treballant en el projecte del museu d’art contemporani i coincidint amb un interès generalitzat de les institucions museístiques catalanes cap a l’art català de la segona meitat del segle xx, poc present en les col·leccions públiques. Amb tot, plantejar una mostra exhaustiva de tot el fons d’art del diari, integrat per 580 obres, seria una empresa inabastable en termes d’espai i de recursos, però també conceptualment. Sembla raonable que, davant un fons tan extens, variat i ric, es proposin lectures també diverses i plurals i, per tant, no una sola exposició, sinó una successió de propostes expositives que permetin, d’una banda, mostrar el fons de mica en mica i, de l’altra, oferir-ne relectures enriquidores des de diferents perspectives i mirades curatorials. Alhora, i en un treball més intern del Museu, les diverses mostres serviran per condicionar les obres i, en la mesura que sigui possible, reubicar-les en nous magatzems interns i externs, oferir-les per a altres exposicions temporals o incorporar-les a les exposicions permanents actual i futures del Museu d’Art. La primera d’aquestes mostres s'ha volgut confiar a la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, que, a banda d’haver estat crítica d’art de l’Avui, va coordinar i impulsar l’ampliació del fons d’art del diari a partir del 1994, moment en què s’hi van incorporar noves donacions de creadors més joves. La proposta expositiva de Parcerisas dibuixa l’itinerari de les arts a Catalunya dels anys setanta als noranta, a partir de l’abandonament de l’informalisme en favor de l’abstracció i el trànsit, sense solució de continuïtat, cap a l’art conceptual. La seva selecció, d’altra banda, fa confluir en una sola exposició els noms més significatius de l’art català d’aquest període. S'enceta aquest cicle d’exposicions amb una mostra que ofereix un passeig sintètic però, alhora, gairebé complet per uns moments determinants de l’art contemporani a Catalunya, que posa de manifest la diversitat i l’evolució de l’art català durant tres dècades, des dels anys setanta fins als noranta, i que aporta una primera lectura per redescobrir la riquesa d’un fons, el del diari Avui, que ha esdevingut testimoni d’una època.