Llucià Homs, director de Promoció de Sectors Culturals a l'ICB

Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), projecta en aquesta entrevista una mirada àmplia sobre el fet cultural i situa el Macba com a element articulador. Galerista i gestor cultural, Llucià Homs (Vic, 1969) va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i va cursar el postgrau de comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans al MECAD. L’any 1993 va obrir galeria pròpia a Barcelona. Des de l’any 1999, la Sala Llucià Homs, al carrer Consell de Cent cantonada Balmes, va fer una ferma aposta per joves creadors de diferents nacionalitats. Va ser un dels impulsors del Festival Loop, l’any 2002, i soci director de La Fàbrica Barcelona. Ha estat vicepresident de la Unió de Galeristes d’Art de l’Estat espanyol i vocal de la Federació Europea de Galeries d’Art. El tinent d’alcalde Jaume Ciurana va comentar en relació amb l’ICUB que es dedicarà més a vetllar perquè es faci cultura. Perquè la cultura de Barcelona no és la que fa l’ICUB, és un tot; la que fa l’ICUB i també la que fan els sectors culturals. La cultura no la fem per als professionals de la cultura, l’hem de fer per a la societat. Precisament en el sector hi ha inquietud per la dotació de les subvencions. L’ecosistema cultural és molt dèbil, amb molt poc múscul econòmic, i qualsevol moviment brusc podria fer perillar alguns projectes. Hi haurà una reducció perquè l’Ajuntament té una reducció pressupostària en l’àmbit general, però intentarem que sigui d’entre el 3% i el 5%. Hi ha la sensació que Generalitat i Ajuntament no sempre van d’acord. Coincideixen a situar el Macba com a centre vertebrador? Entre les dues institucions hi ha més bona entesa que mai en la gestió dels projectes. La voluntat és que el Macba sigui el centre tractor de la contemporaneïtat. Ha de jugar un paper important en la gestió del futur centre d’art, que ha de ser a la vegada un element clau per entendre l’art emergent. La Capella ha de ser-ne pal de paller, amb plena complicitat amb els centres cívics, Can Felipa, Sant Andreu Contemporani, la Sala d’Art Jove, amb el que s’està gestant a les fàbriques de creació, les galeries d’art, les universitats, l’Escola de Belles Arts, Eina, Elisava... Que hi hagi una relació transversal i que l’artista jove pugui desenvolupar tota la seva carrera. El Macba, si ha tingut algun dèficit, ha estat el de no reflectir el que passa a la ciutat. Si això es trasllada a tots els espais, on quedarà la gent que està fent cultura a la ciutat? El Macba ha descuidat el substrat de professionals que treballaven al voltant de la cultura, molts comissaris han hagut de treballar a fora o en centres més alternatius. El director, Bartomeu Marí, verbalitza la sensibilitat respecte a la necessitat de treballar també amb l’element local. Hem d’aconseguir que el Macba creixi perquè pugui ser molt més porós amb la ciutat. El CCCB no tindrà pressupost per fer les exposicions que feia i al Macba li falten metres per a la col·lecció permanent, que ha incrementat amb la de La Caixa, no tindria sentit que el Macba creixés cap al CCCB i el CCCB cap al Pati Maning?  I la Capella? Ha tingut una trajectòria molt llarga però molt irregular, no ha construït discurs. Ha estat un espai una mica descuidat. Millorarem l’equipament i hi farem una sala de projecció audiovisual per a 50 persones. Pel que fa a la gestió, hem estructurat el projecte Barcelona-Producció, apujar el nivell del jurat, de la selecció i de la gent que porta el dia a dia, integrant-hi el Macba. Com a capital cultural de Catalunya, entenem que és necessari introduir dins la programació alguna de les exposicions clau que s’han presentat al territori, i també una mirada sobre els projectes que es fan a la ciutat, el Sònar, el Primavera Sound, el Loop... I s’ha de fer créixer la mirada intergeneracional, també. El canvi en la direcció del CCCB ha creat una mica de rebombori i torna a posar sobre la taula el tema de les bones pràctiques. L’ideal per nomenar el responsable d’una institució és el concurs públic, però de vegades no és el millor per al centre. Els concursos públics, si es fan, s’han de fer ben fets, que tothom tingui la sensació que són transparents i en cap moment dirigits. El CCCB ha jugat un paper clau per entendre la constitució política de la ciutat de Barcelona. És un centre que ha fet molta política, d’un signe molt concret a més a més. Quan hi ha un relleu tan clar en el govern té sentit que ideològicament es replantegi. I la Virreina?  En el moment que nosaltres vam desembarcar a l’ICUB teníem un cert embolic, teníem un director d’un centre però el Canòdrom encara no existia, un director de la Virreina que just acabava d’entrar al Macba. Ens va semblar que nomenar a més un director portava a tot aquest entramat encara més complicació. Pel que fa a la programació, hem destacat la feina que s’ha fet aquests últims anys i hem confirmat les exposicions que estaven programades, que em semblen del màxim interès. Hi haurà també artistes d’aquí? Sí i no. Hi ha artistes internacionals que en un moment donat són capaços de tenir una mirada específica sobre Barcelona. Si un artista ja ha tingut la seva exposició de trajectòria al MOMA, igual a Barcelona el que ens interessa presentar és la mirada que és capaç de fer sobre Gaudí. I els comissaris? No hi ha cap voluntat d’excloure ningú. Si fem una exposició sobre la mirada històrica de la imatge a casa nostra, s’ha de treballar amb gent coneixedora d’això, el que ha d’aportar la mirada de la contemporaneïtat és diferent de qui la fa des dels arxius. I el Canòdrom? Anem molt tard amb un centre d’art a Barcelona. El Consell de Cultura ha emès un informe després d’haver parlat amb els directors dels grans equipaments de la ciutat i els responsables polítics. Es verbalitza des de totes les institucions que el Canòdrom no és l’espai ideal per fer un centre d’art. Però tindrem un centre d’art a Barcelona, aviat. Els artistes que no són emergents fa temps que no tenen visibilitat Estem d’acord. Parlem de les fàbriques de creació i de la Fabra&Coats. Han de ser impulsors de la capacitat creativa que hi ha a la ciutat. Han de tenir una mirada local i internacional, transversalitat en els llenguatges, estar integrades a les xarxes reals de treball locals i internacionals, procurar l’excel·lència en els continguts i tenir complicitats híbrides entre el sector privat i el públic. La Fabra&Coats és un projecte ambiciós, de 14 milions d’euros. N’hem gastat sis. L’obrirem amb una part important pendent d’acabar, però té sentit posar en marxa els recursos invertits, en moments de precarietat econòmica. Ha de ser molt potent, l’element emblemàtic de tot aquest projecte. Foto: Juan Miguel Morales.