Com percep Belén, amb una discapacitat intel·lectual severa, al Pigmalión de més de 2 metres d'altura de Francisco Leiro? I com desentranya José Manuel, amb paràlisi cerebral, Dolç Amor de Lamazares? I quin és la interpretació d'Eloy, invident i amb discapacitat intel·lectual, una escultura de Manolo Paz? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals la Fundació María José Jove tracta de donar resposta a Art contemporani i discapacitat, una iniciativa pionera a Galícia i a través de la qual fusiona dues dels seus àmbits d'activitat.
El projecte, que es desenvoluparà al llarg de tot el 2012, gira entorn de la relació i/o experiència que 15 persones intel·lectualment discapacitades estableixen amb d'altres obres d'art contemporani que formen part dels fons de la Col·lecció d'Art Fundació María José Jove, i els seus respectius artistes. Per a això, s'ha comptat amb la col·laboració de 15 artistes gallecs que des del primer moment van mostrar gran interès a formar part d'aquest programa que, en una primera fase, se centra a convertir a l'art en una font d'estímul intel·lectual i d'ampliació de vivències per a persones són discapacitat; i, en una segona, en el foment de les relacions entre persones amb i sense discapacitat, així com a afavorir la tolerància.
A Art contemporani i discapacitat han participat 15 persones amb diferents nivells de discapacitat intel·lectual (lleu, greu i severa) i edats (entre els 15 i els 55 anys) para els que s'ha comptat amb la col·laboració de Down Coruña, Aspace i Aspronaga, i en funció de les seves qualitats, la Fundació María José Jove els va assignar una obra d'un autor gallec.
La gran novetat d'aquest projecte és que els participants han treballat braç a braç amb els artistes Antón Lamazares, Anxel Huete, Berta Cáccamo, Darío Basso, José Freixanes, Din Matamoro, Francisco Leiro, Fruela Alonso, Itziar Ezquieta, Jorge Barbi, Manolo Paz, Manuel Quintana Martelo, Pablo Gall, Vicente Blanco i Xavier Corrrea Corredoira.