Exposicions
Una investigació sobre la mesura, proper projecte expositiu a la Fundació Cerezales Antonino i Cinia
bonart
cerezales del condado - 22/07/19
Fundación Cerezales Antonino y Cinia, carrer Antonino Fernández 76 de Cerezales del Condado, presenta la mostra col·lectiva Mesures del 28 de juliol al 17 de novembre del 2019. Comissariada per Jorge Blasco, reuneix els artistes i institucions :Rosell Meseguer, Ana Amorim, Lara Almarcegui, Alberto Baraya, Clara Montoya, Llorenç Barber, Lluís Hortalà, Enrique Carbó, Jorge Ribalta, Nicu Ilfoveanu, Javier Ayarza, Pep Vidal, Lúa Coderch, Assumpció Molins Gros, Claudio Zulian, Documentació iconogràfica de l'Arxiu de la Reial Cancelleria de Valladolid, Inventaris de l'Arxiu de la Reial Cancelleria de Valladolid, Marqués de la Ensenada, Verificació de les espècies, qualitats i productes de Vegas del Comtat. Arxiu Històric Provincial de Lleó, Selecció de documents cadastrals. Arxiu Històric Provincial de Lleó, Materials diversos al voltant de la mesura del so de Luis Martínez Campo.
La RAE aporta quatre definicions al verb mesurar: Infondre mesura, mesurar, pensar sobre alguna cosa analitzant i contenir-o moderar-se. Totes estan implícites en Mesures, la nova exposició de FCAYC, comissariada per l'escriptor i investigador independent, Jorge Blasco Gallardo, la inauguració serà el proper diumenge, 28 de juliol, a les 12.00.
20 conjunts expositius formats per material documental que va des d'obres d'art d'un total de 15 artistes contemporanis a altres documents procedents de l'Arxiu de la Reial Cancelleria de Valladolid o de l'Arxiu Històric Provincial de Lleó, conformen aquesta mostra, resultat de dos anys d'investigació , que es podrà visitar fins al 17 de novembre a Cerezales del Condado.
Des noms amb una trajectòria dilatada com Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948), Lara Almarcegui (Saragossa, 1972), Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) o Ana Amorim (Són Paulo, 1956) a joves artistes com Clara Montoya (Madrid, 1974) o Lúa Coderch (Perú, 1982), ens ajudaran a analitzar què hi ha darrere d'aquest territori callat que demana i necessita la seva pròpia manera de ser mesurat per mètodes poètics (també polítics) i que les eines de mesurament comuns no arriben a detectar . L'art entra en joc en la mesura del que intocable, del que se sap i coneix però s'escapa de les mans.
L'exposició parteix d'un terme que significa també pensar sobre alguna cosa analitzant, un matís de significat, pràcticament en desús, que es porta a aquest muntatge amb tota la intenció com un dels exercicis bàsics de la pràctica artística i de les pràctiques que es mouen en les seves rodalies.
El projecte té com a referència el llibre El vertigen de les llistes d'Umberto Eco en el qual es parla de les llistes poètiques i el perquè de la seva existència: "perquè no es pot enumerar una cosa que escapa al nostre control i denominació".
Les obres i artefactes que s'han triat per a aquesta mostra són mesures, sempre properes al verb mesurar i amb aquestes llistes poètiques com a referència, ja que elles són les que mesuren el que no es pot mesurar.
A la imatge, obra de la mostra col·lectiva "Mesures".
Et poden
Interessar
...
