Antoni Tàpies, un referent en el mercat de l’art

El proppassat 6 de febrer va ser un dia trist per al món de l’art. Un dels més grans artistes del nostre segle, Antoni Tàpies, ens va deixar als 88 anys. El seu compromís social, però també polític, sempre ha marcat una obra plena de contingut i de missatge, però també de misticisme. Inconformista, va crear un estil propi amb una ferma trajectòria artística, que, conjuntament amb una intensa tasca creativa (pintura, escultura, dibuix, obra gràfica, ceràmica, instal·lació...), deixa un enorme llegat. Una obra avalada i representada en més de cent museus de tot el món, i també en col·leccions privades i públiques. I tenint en compte això, hem de reflexionar sobre Tàpies en aquesta secció com a artista implicat en el mercat de l’art.

Tàpies ha estat un dels creadors de cotització més estable. Un meticulós treball de catalogació de tota la seva obra –que avui es pot consultar en els vuit volums publicats– demostra el gran esforç per controlar i documentar tota la seva producció. L’obra original de Tàpies (no tinc en compte aquí l’obra gràfica) sempre ha estat escassa en el mercat secundari. La seva feble oferta i la seva forta demanda a tothora han fet que la seva obra tingués una ferma cotització. És per això que, a partir d’ara, incrementarà el seu preu.

Recordem les últimes subhastes internacionals en què l’artista va batre rècords. Més d’una dotzena d’obres van superar els 500.000 euros i un parell van arribar gairebé a la xifra del milió; totes venudes en prestigioses cases de subhastes, com ara Sotheby’s i Christie’s. Obres, en la seva majoria, de finals dels anys cinquanta i primera meitat dels anys seixanta; una excel·lent època que, sens dubte, és la més sol·licitada i cotitzada.

La seva facturació més elevada es va produir durant els anys 2006 i 2007, (5.700.000 euros i 6.400.000 euros respectivament), moment precedent a la crisi econòmica que encara avui ens afecta. Posteriorment, les seves vendes van baixar ostensiblement, un 52%, i van arribar als nivells referenciats l’any 2002.

Va ser a partir del 2010 quan la seva obra va tornar a irrompre en el mercat amb més força, i es va situar en el lloc 270 del rànquing dels Top 500 en volum de negoci de l’art. Aquestes xifres estan basades en les dades oficials fetes públiques i no en les del mercat galerístic, que no queden reflectides, per la qual cosa la xifra total és molt superior. Dos fets significatius han determinat en part aquesta situació: per una banda, l’escassa producció –per la seva precària salut en els últims anys– i, per l’altre, el fet que la seva obra s’ha convertit en un valor refugi en la situació econòmica actual. Al llarg del 2011 va trencar totes les expectatives, i va tornar a consolidar les vendes que tenia en el seu moment més àlgid.

Haurem d’estar atents a les pròximes subhastes per comprovar si la demanda fa incrementar els preus o si bé, com va passar amb la mort de Picasso, surten al mercat moltes obres amb la intenció d’obtenir liquiditat. En la conjuntura actual podria repetir-se aquella situació en què l’oferta va fer baixar els preus de mercat i va trigar alguns anys a regularitzar-se. Al meu entendre, però, aquest fenomen no es repetirà amb Antoni Tàpies, ja que no existeix en el mercat tanta obra en circulació. Lícit és, i en aquesta ocasió encara més, que obres singulars i de gran format es puguin veure a les fires d’art més rellevants, com en el cas d’Arco. Les galeries prestigioses trauran tota la seva artilleria pesant per donar a conèixer els seus fons i per aprofitar l’ocasió per vendre una obra que cada dia serà més difícil d’adquirir.

Amb la seva mort, l’escenari ha canviat i, per descomptat, les pròximes subhastes determinaran que la inversió en Tàpies ha estat i és una gran aposta.

A la imatge Antoni Tàpies, Matèria en forma de peu, 1965. © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / Vegap. De la fotografia: © Gasull Fotografia, 2010.