Esther Fabregat, en trànsit líquid al MAMT

Fins al 22 d'abril el Museu d'Art Modern de Tarragona presenta l'exposició En tránsit líquid d'Esther Fabregat. Esther Fabregat va guanyar el 35è premi Julio Antonio d’escultura de la Biennal d’Art 2010 del Museu d’Art Modern de Tarragona, però, vist el seu treball actual, sembla com si ja hagués passat un segle: les obres han crescut i s’han multiplicat. També l’univers de l’artista, que ha viscut en diferents països d’Europa i de l’Amèrica del Sud, i que ha anat omplint la motxilla d’experiències vitals i artístiques. Els treballs d’Esther Fabregat tenen una primera fase de reflexió i concreció teòrica, un segon pas d’elaboració, en què l’artista actua com una artesana que utilitza tècniques properes a la sabateria, la ferreria o la confecció de roba, ja que utilitza cuiro, fusta, roba, ferro, PVC... Tot aquest procés d’elaboració de les peces, que són sempre lleugeres i vaporoses, com meduses, com flors molt fràgils, ens porta necessàriament a un tercer pas: l’exhibició pública, com un vestit que cal portar com a mínim una vegada, com la roba cerimonial que fins que no es porta en públic no justifica la seva existència, i ara podeu pensar en els vestits de núvia o en els que es fan servir per a la primera comunió. Les peces exhibides són fotografiades o enregistrades en vídeo –com una boda actual, com una comunió— i després novament es poden veure en una sala d’art o en un museu, on prolonguen la seva vida, que té a partir d’aquest moment un punt de melancolia. Comença a partir d’aquest moment una nova vida per als objectes ideats per l’artista, ja que, donada la seva fragilitat, necessiten reparacions diverses a les quals l’artesana es presta sol·lícita. La interacció amb l’espai expositiu, per exemple les ombres que projecten i el moviment que l’aire de la refrigeració de la sala els dóna, insufla nova vida a les peces, que lluny de l’artista creixen i adquireixen textures que evolucionen lliurement. Veient aquestes obres m’han vingut al cap les paraules de Jo Spence, amb qui, malgrat la distància, trobo punts de connexió: “Des del meu naixement, fragments de mi mateixa han estat controlats per doctors, mestres, família i diverses institucions i mediadors. M’agradaria estar involucrada activament en el procés.” Crec que Esther Fabregat ha decidit involucrar-s’hi.