"Solana. Col·leccions Fundació Mapfre" al Museu de Cerdanyola

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886-1945) és un dels grans pintors de l’art espanyol del segle XX. La seva pintura reflecteix, com la de Darío de Regoyos i la d’Ignacio Zuloaga, una visió subjectiva, pessimista i degradada d’Espanya similar a la de la Generació del 98. Fora de la influència que en ell exerceixen els pintors del tenebrisme barroc, especialment Juan de Valdés Leal, tant per la seva temàtica lúgubre i desenganyada com per les composicions d’accentuat clarobscur, és palesa la influència de les pintures negres de Francisco de Goya, del romàntic Eugenio Lucas, de Velázquez, El Greco i amb influències de Cézanne, Ensor i sobretot de Daumier. La vida i l’obra de Solana posen de manifest una personalitat obstinadament excèntrica, irreductible a qualsevol encasellament en el marc del panorama artístic convencional, atès que la seva trajectòria és aliena a les avantguardes –que no ignorava– i a la tradició acadèmica. La seva pintura és lletgista i destaca la misèria d’una Espanya sòrdida i grotesca, mitjançant l’ús d’una pinzellada densa i de traç gruixut en la conformació de les seves figures. La seva paleta tenebrista ressalta l’obscurantisme de l’Espanya del moment. L’exposició, presentada al Museu de Cerdanyola fins al 23 d’abril del 2012, està formada per una selecció d’obres de Solana de les Col·leccions Mapfre, formada per vint-i-cinc aiguaforts, quatre litografies i dos olis. A la imatge, "Santos de pueblo" de Solana. L’obra Procesión de noche (1917) suposa un punt de partida per a la resta de l’obra del pintor madrileny. En aquesta obra es manifesta l’espectacle dels rituals religiosos de carrer, la mort, les màscares, els suburbis, la prostitució o el carnestoltes.