Refotografiar Barcelona a l'Arxiu Fotogràfic

L'Arxiu fotogràfic de Barcelona presenta fins al 19 de maig l'exposició Refotografiar Barcelona. Quin és el salt que separa la imatge urbanística de Barcelona –en metamorfosi permanent– de la imatge mental i perceptiva que en tenen els seus ciutadans, i de la que, finalment, els fotògrafs del passat ens han llegat sobre els esdeveniments i vicissituds viscudes? En quin moment del dia i de l’any, des de quin angle o quants metres va recular aquest darrer per construir una imatge que, fotogràficament i urbanística al mateix temps, amaga un entramat complex de relacions, de jocs de forces entre els actors socials i els agents de producció de l’espai? A aquestes i a moltes altres preguntes pretenen respondre els treballs de Laura Viñals, Pedro Arroyo, John Frederick Anderson, Isabel Codina de Pedro, Marta García Hoyos, Isidre Santacreu, Javier Sardà i Manuel Serra, que ara s’exhibeixen a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, tot partint del mètode que dóna títol a la mostra, la refotografia. En aquest sentit, l’exposició és el compte rendu del taller que van organitzar conjuntament l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arqueologia del Punt de Vista el novembre del 2010 sota la tutela de l’ideòleg del mètode, el nord-americà Mark Klett, que des de la dècada dels 70 refotografia l’oest nord-americà (Second View, 1984; Third View, Second Seights, 2004), seguint les passes dels que van ser els fotògrafs històrics de l’emplaçament el segle XIX, Timothy O’Sullivan i William Henry Jackson. El workshop es va organitzar a partir de la selecció d’alguns dels espais més singulars que circumden l’arxiu, i dels quals, de fet, aquesta mateixa institució conserva fotografies, com ara el parc de la Ciutadella, el pla de Palau, la Via Laietana o l’Estació de França, per refotografiar-los. A partir d’aquí, cada fotògraf participant en el taller ha pres una posició de la refotografia: des de l’ortodòxia pura del mètode fins a fórmules més subjectives i conceptuals, recorrent a la fotografia analògica o bé a l’opció tecnològica més nova, com pot ser l’ús d’un Ipad. L’objectiu de l’activitat era el de construir i interpretar de nou les fotografies per entendre la lògica de les imatges històriques de la ciutat, en el que és un joc permanent entre passat, present i futur, realitat i imaginació, presència i absència, física i percepció. Així doncs, lluny de tractar-se d’un simple joc estètic de miralls entre l’abans i l’ara, l’exposició és tota una demostració metodològica de com, a partir de l’acte de tornar a fotografiar una imatge, és possible poder entendre les implicacions temporals, polítiques, ciutadanes, geogràfiques, professionals i fins i tot climatològiques que expliquen la construcció visual de Barcelona. La refotografia posa de relleu els múltiples nivells de lectura d’una fotografia, que escapen a la simple superfície iconogràfica de la imatge pròpiament i que, pel contrari, revelen el que té d’intrínsec la fotografia en termes de posició en l’espai, de construcció discursiva. És la constatació de la submissió de la imatge a la idea i, és clar, a la temporalitat. A la imatge, Mark Klett. Panorama de Barcelona al llarg de 438 anys, 2011.