"Un collage abans del collage" al Museu Picasso

Un collage abans del collage és una exposició comissariada per Fèlix Fanés, que, a partir de l’anàlisi d’una obra que pertany a la col·lecció del Museu Picasso, Home arrepenjat a una paret (1899), desenvolupa un minuciós itinerari per la història, l’origen i l’entorn visual anterior al naixement del collage. Es pot visitar al Museu Picasso de Barcelona fins al 3 de juny del 2012. El dibuix en qüestió forma part d’una sèrie d’estudis del natural que Picasso realitza al Cercle Artístic de Barcelona, en el moment en què decideix deixar enrere els estudis acadèmics, contra la voluntat del seu pare. La peça representa una figura masculina d’origen popular a peu dret i amb els braços plegats, en la qual enganxa una petita reproducció fotogràfica que, després de diversos anys de recerca, ha resultat ser un cromo d’una capsa de mistos. Concretament, la imatge de l’actriu francesa Angeline Cavalle. Per tant, descobrim un collage abans que puguem concebre’l com a tal, amb tot el rerefons revolucionari i innovador de l’etapa cubista. A partir d’aquesta anomalia, en paraules de Fanés, l’exposició recorre el rerefons visual que envolta la peça. Una estètica que ens apropa a un entorn cultural i social més lligat a la cultura popular del moment que no pas a la història de l’art. De fet, una de les característiques més destacades d’aquesta exposició és la juxtaposició de materials que provenen de la cultura popular i banal amb les obres de Picasso. D’aquest primer dibuix de Picasso passem a una petita història del cromo en què podem observar la seva evolució, des del gravat no fotogràfic a les imatges fotogràfiques provinents de productes com ara la xocolata o els mistos. Un altre dibuix de l’artista malagueny ens dóna més pistes, es tracta d’un retrat del seu pare, que porta a la butxaca de l’abric un exemplar de la revista Gil Blas Illustré, en la qual col·labora el conegut “artista de quiosc”, Téophile-Alexandre Steinlen, que Picasso admira i que ens permet introduir un altre element per entendre aquell moment de la seva trajectòria. Picasso, amb la voluntat de deixar els estudis, cerca guanyar-se la vida com a dibuixant: participa en concursos de cartells, fa targetes comercials, dissenya menús i escriu repetidament “Fábrica de Dibujos Pablo Ruiz Picasso Barcelona” somiant a poder viure d’aquesta feina, mentre col·labora a Catalunya artística, Pèl & Ploma, Arte Joven, El Liberal i Frou-frou. Però, més enllà de la investigació i la recerca estètica, el collage esdevé en aquell moment una forma d’expressió social. Retallar i enganxar com una expressió que sorgeix a partir de les reproduccions fotogràfiques i els dibuixos i que pren forma a través d’àlbums, fotomuntatges, postals, cartells d’espectacles fins a arribar al cinema, en què les cintes de molt curta durada són vistes una rere l’altra, encolades, mentre Méliès introdueix el trucatge per substitució, que permet retallar i enganxar elements en una mateixa escena, la qual cosa crea efectes sorprenents. Immers en aquest esclat visual, Picasso absorbeix aquesta tècnica de retallar i enganxar elements en les seves obres, des de ben petit, l’any 1890 a Màlaga, fins a arribar l’any 1912, en què inclou un tros d’hule a Natura morta del seient de vímet i inventa el collage en la seva vertadera accepció d’avantguarda. A la imatge, "Targeta de visita. Antoni el Decapitat". Arxiu José Huguet.