Publicacions d'artista, nous territoris per a l'art contemporani

El 1963, Edward Ruscha publicava Twenty-six Gasoline Stations, un llibre de 18x14 cm imprès amb una maquetació sòbria constituït per 26 fotografies en blanc i negre de gasolineres. “No intento crear un llibre de luxe en edició limitada. El que m’interessa és fer un llibre de gran tiratge però que sigui de primer ordre”, declarava Ruscha a propòsit de Twenty-six Gasoline Stations.

Per la crítica francesa Anne Moeglin-Delcroix, aquesta publicació serà la primera en què el llibre pren una identitat artística pròpia i, per tant, un gènere d’art contemporani. Moeglin-Delcroix assenyalava tres diferències fonamentals respecte al llibre il·lustrat d’autor o les edicions del bibliòfil: la recerca d’una forma d’expressió, una difusió més enllà del circuit convencional i exclusiu destinat a aquestes edicions –galeristes i marxants d’art– i un treball que implica un interès per les tècniques d’impresssió i enquadernació en què l’autor esdevé editor del seu treball.

L’art conceptual, que va marcar una pauta de treball a partir del llibre com a territori artístic, torna a reivindicar la seva vigència com a mitjà d’expressió. Des de Dieter Roth, Sol LeWitt, Broodthaers o Boltanski fins a altres creadors conceptuals catalans, com ara Antoni Miralda, Francesc Torres i Eugènia Balcells, les publicacions d’artista han estat presents en la formalització dels seus treballs.

Aquests precedents, units a l’augment de la presència d’aquestes edicions i publicacions d’artista en recents exposicions en grans centres d’art i museus, fan que tornem a mirar el llibre com un territori artístic, que ara torna a reivindicar el seu espai en el circuit de l’art contemporani.

Durant els últims anys han anant sorgint tot un seguit de propostes i iniciatives editorials, integrades per artistes, dissenyadors o gestors, al voltant de les edicions i publicacions d’artista. Formen equips experimentats i professionals que treballen per oferir publicacions d’alta qualitat estètica, les quals són alhora carta de presentació del treball de molts artistes nacionals arreu del món.

CRU, Save as... Publications, Crani o Eldital’ull són apostes fermes i especialitzades que, sense grans displays –i no parlem ja de subvencions...– són també una eina imprescindible per a la difusió de l’art contemporani si atenem a la bona recepció d’aquestes publicacions a França, Alemanya o als Països Baixos. L’any 2000, el dissenyador gràfic Àlex Gifreu va iniciar el projecte editorial CRU. “Em vaig adonar que molts artistes del meu entorn tenien peces publicades en catàlegs col·lectius, però que cap tenia una publicació dedicada exclusivament al seu treball”, explica Gifreu. És així com CRU va néixer com una editorial dedicada exclusivament als llibres d’artista, en què la publicació fos considerada com a suport expositiu: “No es tracta de catàlegs de peces produïdes anteriorment, la peça és la publicació.”

Publicacions com ara Quién soy yo, de Rafel G. Bianchi; Pronòstic del temps pel 20 de febrer dels pròxims 100 anys, de Daniel Jacoby, o Marti and the flour factory, de Martí Ansón, són alguns dels treballs publicats recentment.Són publicacions en què l’artista decideix el contingut i en què el treball es fa amb la complicitat del dissenyador. El projecte és exclusiu i està pensat per veure la llum en format llibre. Per Gifreu, aquest ressorgiment d’autoedicions i publicacions d’artistes està motivat per l’absència d’espais expositius i de la natural recerca de nous formats d’exhibició, cosa que fa que es tracti la publicació com a espai expositiu. Aquest any, CRU editarà llibres d’Asier Mendizabal, Dora García, Stefan Bruggeman, Alejandro Vidal, Patrícia Dauder, Jakob Kolding, Adrià Julià, Jaime Pitarch o Rubens Mano. Podem considerar CRU un èxit si tenim en compte el fet que, sense tenir cap distribuïdora, els seus 32 primers títols estan esgotats. Per Gifreu, la solució al constant problema de la distribució editorial és ben clara: autogestió.

Aquesta ha estat també la clau de Save as... Publications, un equip jove integrat per Ferran Elotro i Irene Minovas, que l’any 2008 van fundar aquest projecte editorial, que va néixer conscient de la importància d’una efectiva distribució, i que va aconseguir que les seves publicacions tinguin presència a França, Alemanya, el Regne Unit, Portugal i els Països Baixos. “Entenem que un llibre funciona, un cop l’has fet, perquè entra en un circuit de distribució. Ens agrada editar els llibres, però també cal un resposta. Has d’explicar al llibreter què és el que estàs oferint.” Publicacions com ara One Toblerone of exactly 50g and 491 Toblerones of approximately 50g, de Daniel Jacoby; Miedo de muchos. Los mundos posibles, de Momu & No Es; Manga Mammoth, de Francesc Ruiz... són concebudes com unes peces més del projecte, com a elements complementaris al treball de l’artista. “Nosaltres no fem catàlegs, fem propostes específiques. Pensem un projecte que funcioni en un determinat format i que aquest format sigui el més adequat.” I això implica des de llibres, CD o cartells fins a còmics.

D’altra banda, tenim el projecte editorial Crani, format per dos dissenyadors gràfics, Carolina Trebol i Jesús Novillo, i un artista, Jordi Mitjà. El seu eix central són tot un seguit de publicacions creades exclusivament per al format d’edició, i que no existeixen en cap altre suport físic més enllà del paper. Ells tampoc no fan catàlegs, ni estudis sobre els processos de treball: “Els nostres treballs són en si mateixos una peça en format de llibre.”

Al començament l’editorial es nodria de beques en un moment en què encara era possible fer-ho, un fet que va ajudar a tirar endavant el projecte en un moment inicial. “Amb el temps ens hem trobat amb dificultats a l’hora de distribuir-les en un mercat que sàpiga apreciar aquest tipus d’edicions com passa en altres països europeus”. Altres projectes expandeixen els conceptes tradicionals de llibres d’artistes. Regina González, Alain Chardon i Rafael G. Bianchi són els propis editors dels seus treballs i d’obra gràfica. Conformen el col·lectiu Eldital’ull, que al llarg dels seus tres anys d’existència ha editat un treball cada any en un sector poc treballat com és el del llibre d’artista per acolorir per a nens. Mentre ultimen un projecte amb Amèrica Sánchez, treballen per aconseguir que La casa de la playa (2010) pugui distribuir-se com a facsímil, finalitat amb què van ser ideats tant La casa de la playa, com Flags (2011) i ara el d’Amèrica Sánchez. El plantejament inicial de La casa de la playa va ser el de buscar un paral·lelisme amb el llibre infantil de finals del seixanta i principis del setanta d’Enzo Mari o Bruno Munari i realitzar un llibre infantil que funcionés també com a llibre d’artista. “Llavors va sortir La casa de la playa, en què cada pàgina és una obra en si mateixa i que, a més, funciona per acolorir. La casa planteja, a través de les 9 litografies de 50x70 cm, un recorregut per tots aquells dissenyadors, artistes i arquitectes que ens han influït i que ens agraden, que formen part dels segles XX i XXI”, explica Regina González. “Aquest treball no estarà acabat fins que aquest llibre d’artista no sigui un facsímil a un preu molt més reduït i que qui vulgui pugui comprar-se el llibre d’artista signat i numerat.” El problema, trobar editor. Fet que denota la manca d’interès i coneixement del sector editorial convencional respecte a aquestes iniciatives. El panorama editorial relacionat amb les publicacions d’artistes ha trobat també el seu espai per arribar al gran públic. Anna Pahissa va obrir el juny del 2011, no fa ni un any, la llibreria Múltiplos. Des d’aquesta plataforma, situada al carrer Lleó de Barcelona, Múltiplos ha possibilitat l’aparició d’un seguit de sinergies i connexions amb artistes, editors, públics i altres espais i projectes. Pahissa apunta ara el funcionament d’aquest espai com una estructura de distribució que contribueixi tant a la difusió de publicacions nacionals com a l’abastament d’importacions en el nostre context. Pahissa indica com va detectar una situació de desequilibri a l’Estat espanyol entre la producció de publicacions d’artista per part d’artistes i editors o l’interès creixent que susciten en el context de l’art contemporani, i la distribució que se’n fa o la visibilitat que tenen fora del país. Aquests són només uns exemples de l’estat actual dels llibres i edicions d’artista. Alguna cosa ens diu que no es tracta només de paper, sinó que en la seva supervivència hi ha l’alternativa als mitjans tradicionals de difusió de l’art.

A la imatge, Francesc Ruiz. "Manga Mammoth". Save As... Publictations.