Del 28 d’abril al 6 de maig, el Palau Ducal de Medinaceli serà la seu de l’onzena edició de la fira Dearte, que organitza la Fundació Dearte. Miguel Tugores, el seu entusiasta director, ens explica els motius pels quals la fira es trasllada de Madrid a Medinaceli: “Hi ha diverses raons i totes molt importants. A Madrid hi ha saturació de fires coincidint amb Arco, cinc fires són massa per a un mercat escàs i en període de crisi. Sòria té un epicentre, Medinaceli, que en dos-cents quilòmetres a la rodona abasta Castella i Lleó, la Rioja, el País Basc, Aragó, Castella-la Manxa i Madrid. Comunitats que esperem que rebran de bon grat una fira d’art actual ja prestigiada com és la de Dearte. Una fira en un enclavament històric, la vila de Medinaceli, i un palau renaixentista esplendid, seu de la nostra fundació. Disposem de més de 2.500 metres quadrats en els quals l’art es gaudeix amb facilitat.”
La fira serà d’artistes o de galeries. Miquel Tugores té molt clar que Dearte serà “una fira oberta a tots aquells que promocionen i difonen l’art contemporani. Les galeries són reticents a participar en fires
eclèctiques, on convisquin les institucions, els comissaris, els artistes… Però el mercat és, essencialment, la trobada del col·leccionista amb l’obra de qualitat. Nosaltres ja hem demostrat, durant la primera dècada, la professionalitat dels participants a Dearte. Aquesta serà sens dubte una altra de les nostres bones fires”.
Segons Miquel Tugores, la fira reunirà “mig miler d’obres d’un centenar d’artistes. Com tots els anys, premiarem un artista veterà. Aquest any, el premi Una Vida Dearte serà per a la fotògrafa Isabel Muñoz. El premi Un Futur Dearte serà per a la jove Blanca del Río. Sempre destaquem un grup de joves sota el títol de Joves Mestres i, com havíem previst, prop d’un centenar d’artistes es congregaran al Palau Ducal. Per a Castella i Lleó serà un esdeveniment molt important”.
La Fira Dearte té contactes “amb col·leccionistes de tot l’Estat espanyol arran dels deu anys d’anteriors edicions. Estem fent una campanya de motivació per a col·leccionistes de les comunitats i, a més, tractarem de tenir ressò a tot l’Estat. Sabem que un mercat no es crea en un dia, però tampoc partim de zero. Tres anys d’activitat a Medinaceli ens han permès aconseguir l’amistat de milers d’amics amants del nostre projecte i deu fires consecutives a Madrid ens possibiliten el contacte amb molts col·leccionistes, comissaris, periodistes, crítics i un llarg etcètera de professionals vinculats al món de l’art. De veritat que som optimistes”.
No li fa por la crisi. “La por és paralitzant, però si un va amb bicicleta i no pedaleja dur a les pujades, és segur que cau. Nosaltres no sabem què és anar costa avall, sempre hem lluitat i continuem fent-ho pel bé de l’art contemporani i, ara, amb el doble objectiu de lluitar per la dinamització de Sòria atraient un públic nombrós a una terra bella i plena d’història.”
A la imatge, a dalt, instal·lació d'Astrid Saalmann i a sota, obra de Casandra de Carmen Otero.