Roser Caminal i Levi Orta, premiats per la desena Biennal d’Art de Girona

La desena edició de la Biennal d’Art de Girona premia Roser Caminal per l’obra In Limbus Melita i Levi Orta pel projecte de creació La emancipación del Lord. L’obra ‘In Limbus Melita’ s’exposarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona juntament amb deu obres més seleccionades entre les 127 que es van presentar a la convocatòria. El guanyador de la modalitat de producció d’un projecte de creació artística ha estat Levi Orta amb la proposta ‘La emancipación del Lord’, que desenvoluparà al llarg dels pròxims dos anys i s’exposarà en la següent Biennal, l’any 2021. L’artista Roser Caminal (Barcelona, 1966) ha estat la guanyadora de la desena edició de la Biennal d’art de Girona convocada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, en la modalitat d‘obra realitzada, amb In Limbus Melita, una instal·lació multimèdia que reflecteix un doble discurs sobre els vincles entre la immigració i l’economia a l’Europa actual a partir d’un territori concret i singularment simbòlic: l’illa de Malta, una destinació inesperada per a molt immigrants que hi arriben per atzar. El premi te una dotació de 6.000€ i l’obra passarà a formar part del Fons d’Art de la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona. La peça juga amb la contraposició que provoca el desajust entre l’àudio i les imatges. El títol de la peça fa referència a dos aspectes clau que defineixen la realitat dels immigrants a Malta: d’una banda, la percepció de l’illa com a espai liminar europeu, que encarna la transitorietat que pot esdevenir condició permanent; i de l’altra, la sensació de desencantament i de frustració que senten els immigrants que hi arriben donat el precari estatus legal que poden obtenir. Segons el jurat la proposta dialoga amb el context mediterrani a partir de l’anàlisi de les diferents realitats socioeconòmiques que construeixen les nostres societats. La proposta permet pensar en aquelles similituds en què es troben les persones a partir de categoritzacions de classe. Alhora, obre noves directrius per reflexionar entorn el fenomen de la migració, entès com a problema generat per les societats occidentals i del què cal assumir-ne la responsabilitat per fer front a les desigualtats de la nostra contemporaneïtat. En la modalitat de producció d’un projecte de Creació artística, inclosa per primera vegada en aquesta desena edició de la Biennal d’art de Girona,  ha estat designat, entre 39 propostes presentades, l’artista resident a Vidreres Levi Orta (L’Havana, Cuba, 1984) amb el Projecte La emancipación del Lord. El jurat considera que la proposta qüestiona els mecanismes i estructures del sistema socio-polític actual, enfortint les capacitats reflexives de l’acció artística. Des de la seva naturalesa simbòlica, aconsegueix activar noves línies de pensaments a partir de l’acció directa sobre la realitat, qüestionant l’actual binomi estat-nació, així com les estructures de poder que encara configuren les accions colonialistes. Aquest projecte rebrà un premi dotat en 3.000 € i se n’hi destinaran 3.000€ més al finançament de la producció durant els dos anys que durarà el procés de creació. Les bases de la convocatòria preveuen designar un responsable per a l’assessorament i el seguiment del treball de l’artista. Ro Caminal, guanyadora del premi a obra ja creada, té un llarg recorregut educatiu en el camp de les Belles Arts i l'Antropologia, desenvolupa la seva pràctica artística explorant el món de la re-presentació, hibridant indisciplinadament entre els dos camps. Ha estat resident a diferents centres d'art com Can Xalant, Sant Andreu Contemporani, Waaw i BLITZ. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives en sales com la del CCCB, Valls, Avic, Can Felipa, la Sala Fortuny, Arts Santa Mònica o a Fabra i Coats. Fora de Catalunya ha participat en la Biennal Internacional de Vídeo de Pobla (Mèxic), el Play off (Màlaga), D '16 International Video Art Exhibition of the National Museum of Taiwan (Taiwan), Dones són les que miren (Buenos Aires), Anti-Espanya. ABM (Madrid), The Art of Getting Lost in the City. Gudran (Alexandria), 1a Biennal Internacional de Lagos (Nigèria), Transformer (Malta), Salam London (Londres). Els seus _lms s'han mostrat en diferents festivals de cinema com Ethnocineca (Viena), Festival of Migrant Film (Eslovènia), Cinema Migrant (Barcelona), Chouftouhonna (Tunísia); Bangalore Short _lm Fest (Índia) o Sharjah Film Platform (Emirats Àrabs Units). Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Valls (2015), i la Biennal Guasch-Corantny (2015). Té obra en les col·leccions del Museu de Valls, el Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya, la Col·lecció Civit I l'A.A.R.C. d'Algèria. Levi Orta, guanyador en la modalitat de projecte de creació, és un artista cubà resident a Catalunya que investiga el component creatiu en l’àmbit polític, i se centra en les imprecisions de la frontera entre l'art i la política, imprecisions on la realitat es torna irracional i, en conseqüència, una obra d'art en potència. Levi està interessat a ressaltar el matís polític subversiu de les realitats político-artístiques i a  reproduir els seus propis mecanismes i estratègies, sempre des d'una postura cínica i irònica. Les seves peces es desenvolupen en el camp de la realitat on realitza accions conductuals que posteriorment són presentades com instal·lacions, vídeos, i / o fotografies. Graduat per l'Institut Superior d'Art de l'Havana l’any 2010, va rebre la Càtedra d'Art Conducta el 2009 i té el HWP Askhal Alwan de Beirut (2016). Ha participat en les Biennals de l'Havana, Pontevedra, Liverpool, del Merco Sud i de les Fronteres. Durant els últims anys ha mostrat el seu treball a Alemanya, Àustria, Estats Units, Espanya, França, Israel, Brasil, Mèxic, Canadà, Croàcia, Regne Unit, Xina, Líban, Japó i Cuba. A Espanya ha rebut reconeixements com el Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d'Arts Visuals, la beca d'Arts Plàstiques de la Fundació Botín i el Generacions de la Fundació MonteMadrid. D’acord amb les bases, el jurat ha seleccionat un màxim de 10 propostes més amb l’objectiu de conformar la totalitat de treballs que constituiran la propera Biennal d’Art de Girona. Per primera vegada la tria es limita a deu obres, a banda de les guanyadores, per compensar els artistes seleccionats, que en les edicions anteriors havien participat  sense rebre cap dotació econòmica. Entre els 10 artistes seleccionats es distribuirà equitativament una dotació de 6.000 €. Les obres i artistes seleccionats són: Segon intent, Albert Gironès; La integridad del discurso, Marla Jacarilla; Falsa línia del Horizonte, Llorenç Ugas; Entre la resistència i la veracitat, Jordi Mitjà; Fer veure, Irene Visa; Spanish Chronovisor, Simon Contra;  Altres principis de traçabilitat, Azahara Cerezo; La pletera 13.05.2015 (tríptic), Jordi Morell; Acords visuals, Xavi Bové; Pedregós, Isabel Banal. Una altra novetat ha estat incorporar a la convocatòria un premi a un projecte de creació. Les reformes han suposat augmentar la dotació dels premis de 15.000 a 18.000 euros. A la convocatòria s’hi van presentar 127 artistes, que en comparació amb l’anterior edició (72 artistes), ha augmentat la participació. Un dels motius ha estat, segurament, el fet d’obrir  la convocatòria a tot Catalunya, ja que s’han rebut propostes d’artistes d’arreu. El jurat qualificador ha estat format per Cèlia del Diego, directora del Centre d’Art La Panera de Lleida; Maria Lluïsa Faxedas, Doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani a la Universitat de Girona; Eduard Bech, director del Museu de l’Empordà; Imma Prieto, crítica d’art i comissaria independent; Ramon Parramon, director de la plataforma Idensitat  i professor a la Facultat de Belles Arts de la UB i Franc Aleu, artista, premi Nacional de Cultura (2012) en la categoria d’Audiovisual. Maria Lluïsa Faxedas, en representació del jurat, ha remarcat que la majoria de les obres seleccionades tenen una elevada càrrega de reflexió social i política, fan referència a temes d’actualitat. “Tal com es demana a l’art contemporani el que aquesta selecció de peces  genera no són respostes sinó preguntes”, ha dit Faxedas. Ha fet una valoració positiva de la renovació de les bases i destaca les novetats d’enguany. Faxedas ha apuntat que totes les decisions del jurat es van prendre per consens i que, “tot i que no va ser buscat, ens alegrem molt que hi hagi una guanyadora i un guanyador”. En aquest sentit, ha manifestat la satisfacció d’haver aconseguit un resultat  equitatiu en el conjunt de la selecció a banda dels guanyadors. Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona, ha remarcat que és un tret molt representatiu de l'art contemporani: la denúncia, l'anàlisi del nostre temps i la nostra societat, “perquè avui l'art va més enllà de la manipulació d'uns materials, de la capacitat tècnica de manipular-los i aconseguir un efecte estètic”. Piñeira s’ha mostrat satisfet de les reformes que s’han incorporat a la convocatòria d’enguany, tot i que el contingut l’aporten els artistes i els creadors als quals els ha agraït la seva aportació. L’exposició s’inaugurarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona a finals d’any, i es podrà visitar del 12 de desembre de 2019 al 22 de febrer de 2020 (de dimarts a divendres d’11 a 20 h, i els dissabtes d’11 a 18 h. Festius tancat). Les darreres edicions de la Biennal d’art han distingit artistes com Àlex Nogué (2017), Quico Estivill (2015), Manel Bayo (2013), Job Ramos (2010), Núria Güell (2008) o Xavier Escribà i Pep Aymerich (guanyadors ex aequo l’any 2006). A la imatge, projecte de Roser Caminal.