Santiago Rusiñol, l'intimisme de la pintura

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, ofereix fins al 22 de maig una petita però ben seleccionada exposició de Santiago Rusiñol, que porta com a títol Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889, la comissària de la qual és Vinyet Panyella, actual responsable dels museus de Sitges i autora d’una biografia de l’artista que va obtenir el premi Gaziel, editada per Edicions 62. Hi són presents una dotzena de peces, entre pintures i dibuixos, a més de diversos documents de l’època, com ara cartes, revistes i llibres. El museu no és de titularitat municipal, sinó que pertany a la Fundació Lluís Carulla i se’l pot considerar un dels més importants de Catalunya, perquè fa referència als diversos treballs que es fan al camp, que de fet és un del eixos vertebradors de la nostra economia de subsistència, i que d’una manera molt didàctica permet als visitants conèixer de prop com es treballava i quines eren les eines que feien servir els seus habitants. L’Espluga de Francolí és a cinc quilòmetres del reial monestir de Santa Maria de Poblet, on van ser Santiago Rusiñol i el seu amic, el també pintor Ramon Casas, l’any 1889, tres setmanes del mes d’abril. Ara, a la sala d’exposicions temporals del museu es pot visitar aquesta mostra, on es veu la influència que van exercir les ruïnes de Poblet en el treball de Rusiñol, no tan sols en les obres que va pintar d’aquesta localitat, sinó en d’altres de posteriors. Quan van arribar Rusiñol i Casas a Poblet es van trobar un espai amb clars signes d’abandonament, però que els va permetre estudiar a fons aquest tipus de paisatge rural, de reminiscències arquitectòniques i a la vegada històriques. Precisament, Vinyet Panyella assenyala que, per Rusiñol, aquesta estada va ser un punt d’inflexió en què “clou la visió romàntica paisatgística i historicista, alhora que pren força la visió subjectiva que, sense renunciar al realisme, atorga a la seva pintura el caire de lirisme intimista i melancòlic que l’abocarà al simbolisme i que impregnarà tota la seva obra”. Crec que aquestes paraules resumeixen molt bé el contingut de l’exposició. A Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) no se’l coneix només com a pintor, sinó que també va dedicar-se a la literatura, i va ser també un dels ideòlegs del modernisme a Catalunya, que anava en contra del romanticisme decadent i la rutina de la societat burgesa, a la qual pertanyia. De jove va viure a París; es va instal·lar a Montmartre, juntament amb altres pintors catalans, com ara Casas, i també va fer amistat amb Ignacio Zuloaga. Va conèixer també Puvis de Chavannes. Des de la capital francesa escrivia articles per a La Vanguardia, que titulava Desde mi molino, que amb els dos volums Impresiones de arte, van ser els únics que va escriure en castellà. Dins del modernisme potser sigui un dels personatges més significatius, ja que la seva obra pictòrica és tan important com la literària. Aspecte aquest que ofereix diverses valoracions, ja que el fet de dedicar-se a les dues activitats, a banda del seu activisme cultural –la creació del Cau Ferrat a Sitges, diversos actes de les festes modernistes, la promoció amb altres artistes de la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, entre altres exemples–, li va restar dedicació i atenció a la pintura, i per això se sol destacar més Nonell o Casas, que no pas Rusiñol en la història de l’art català. La primera exposició individual de Rusiñol va ser a la Sala Parés, l’any 1884, on també eren presents els seus amics Ramon Casas i l’escultor Enric Clarasó. En aquell any, tant Casas com Rusiñol van decidir fer un viatge en carro per tot Catalunya, fent apunts dels paisatges que anaven contemplant, i també aprofitaven per pintar al natural. Amb aquesta idea de conèixer diferents indrets interessants del país, decidí anar a passar una curta temporada a Poblet, com anteriorment havia fet a Granada (1887) i Olot (1888). A les ruïnes del monestir trobarà aquest punt de pau i soledat, que li permetrà endinsar-se plenament en la seva obra. Com en tot amant de l’excursionisme, i per tant de la natura, Rusiñol trobarà en aquest paisatge la llum, les ombres, el color i l’atmosfera adequada per donar un gir al seu treball, tal com indicava abans Vinyet Panyella. L’exposició es divideix en cinc àmbits: L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del monestir i Reminiscències. En cadascun d’aquests veiem pintures, dibuixos i documents, com per exemple la relació epistolar que té amb altres pintors, cas de Clarasó –amb qui compartia taller– o Lluís Quer, i també amb el seu germà, que li permet assabentar-se de com va el seu negoci familiar, una empresa de filatures tèxtils. De les obres presents en l’exposició, hi ha dues peces que no pertanyen a Rusiñol: el dibuix a la tinta Rusiñol pintant Poblet i l’oli Retrat de Santiago Rusiñol, tots dos del 1889 i que va pintar Casas. De Rusiñol hi ha el retrat que va fer dels seus amics: El senyor Quer al jardí, Clarasó modelant, Ramon Casas velocipedista, també tots del 1889. Una altra peça important i que subratlla el seu interès pel retrat és En Sumalla de Poblet, en què representa el guarda del monestir, Sebastià Sumalla i Roca, que hi apareix entre preocupat, amb la mirada perduda, dins de la soledat d’un espai sense vida, al qual les hores de l’estada se li fan molt llargues –va ser guarda durant quaranta anys-–.  Ara bé, si mirem amb deteniment aquesta obra, ens adonarem que el paisatge arquitectònic –les columnes, els capitells o les bases– són tan importants com  el mateix personatge. Rusiñol fusiona amb molt d’encert diverses temàtiques en un sol quadre. Respecte al paisatge, o sigui les ruïnes, tenim com a exemple Tombes de Poblet, en què s’adverteixen diversos sepulcres adossats a una de les parets del monestir. La mort és present en aquesta obra, tant pel fet de l’existència de les tombes reials, com per la circumstància de ser un lloc desolat i trist, a diferència d’altres peces, com per exemple la del Claustre de Sant Benet, que també és present en l’exposició i que va ser pintada també el mateix any de la seva estada a Poblet, en la qual s’aprecien signes de vida, ja que no està en ruïnes i a més té una cuidada vegetació, a diferència de Poblet. I finalment els dibuixos del Castell de Monsoriu (1885), Castell de Centelles (1882) i  l’oli Jardí del mestre de Capella (1919), en què el tema dels jardins el va fer molt famós, sobretot quan representa Aranjuez, Granada i Sevilla. A la imatge, fragment de "Retrat de Santiago Rusiñol" de Ramon Casas.