La Fundació Tàpies presenta una selecció renovada d'obres d'Antoni Tàpies

La Fundació Tàpies presenta des d'avui 28 d'abril i fins al 10 de juny una selecció renovada d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i B, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l'evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. El recorregut s’inicia amb una tria d’obres molt primerenques en què s’endevinen dues línies de treball oposades: d’una banda, l’interès pels materials extrapictòrics i per la densitat de la matèria, apreciable en les obres dels anys 1946 i 1947, com ara Zoom (1946) i Creu de paper de diari (1946-1947); de l’altra, la tendència vers el surrealisme que, en el cas de Tàpies, traspúa influències de Joan Miró, de Paul Klee i de Max Ernst, visible en obres com ara Parafaragamus (1949) o la sèrie de dibuixos Història Natural (1950-1951). Tàpies assoleix l’etapa de maduresa vers el bienni 1954-1955 amb obres que reprenen l’interès inicial per la matèria i pels seus estats de formació i deformació. Són les anomenades pintures matèriques, de la qual en són exemples les obres Gran matèria amb papers laterals (1963) i Gris, taronja i rosa (1967), entre d’altres. L’exposició també compta amb una representació d’obres de finals de la dècada de 1960 i de 1970 en què, per un costat, l’artista incorpora l’objecte en el seu treball –apreciable en obres com ara Cadira i roba (1970) i Fusta i finestres (1976)– i, per l’altre, posa de manifest la seva vocació política, visible en aquest cas en una tela de 1976 creada en memòria de l'activista Oriol Solé i Sugranyes, abatut per la Guàrdia Civil després d’haver fugit del penal de Segòvia l’abril d’aquell mateix any (Composició amb números). La mostra segueix amb obres de la dècada de 1980, caracteritzades per l’ús generalitzat del vernís (Pintors malvats, 1988, obra que fa referència a l’escriptor, filòsof, místic i teòleg mallorquí del segle XIII Ramon Llull; Díptic de vernís, 1984) i el treball amb la terra xamotada (Sabatilla, 1986; Bloc amb signes, 1988; Amuntegament de terra, 1989), i es clou amb una mostra de peces més recents en les quals es confirma l’interès de Tàpies per les imatges de l’entorn quotidià (Dues cadires, 2009) i per la naturalesa de l’art (Terra d’ombra I, 1998). L’itinerari es completa amb la projecció del documental Tàpies (1969) de Clovis Prévost, produït per Maeght, París, el qual es projecta a l’auditori de la Fundació (Espai C).