Aleksandr Sokurov i el desig del soldat al MACBA

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta fins al 20 de maig l'exposició Military Series: Aleksandr Sokurov Aleksandr Sokurov, guardonat amb el Lleó d’Or a l’últim Festival de Venècia per la pel·lícula Faust, és el màxim exponent d’una generació postsoviètica de documentalistes russos. Aquest grup de cineastes, format per Loznitsa, Kossakovski o Dvortsevoi, entre d’altres, es caracteritza especialment per una mateixa estètica poètica i contemplativa, però alhora sòbria i realista. En la dècada dels noranta, Sokurov va realitzar Somni del soldat, Veus espirituals i Confessió. A aquests tres títols, que formen part de la Col·lecció Macba des del 2004, s’hi afegeix en aquesta ocasió Elegia d’un viatge (2001), l’única de les produccions pensada per ser exposada i que en el recorregut de l’exposició es presenta com un epíleg a les Sèries militars. L’univers bèl·lic és un tema recurrent dins la filmografia de Sokurov. Però aquest motiu no s’entén sense comprendre l’ideal patriòtic rus, pel qual els vertaders herois continuen essent aquells que sacrifiquen la seva joventut defensant amb la seva vida un tros de terra inhòspita. Aquest és el cas dels soldats de Veus espirituals, que esperen tediosos un atac imminent en el punt fronterer número 11 entre el Tadjikistan i l’Afganistan. El patriotisme rus no s’entén sense la guerra ni sense la literatura russa. Tant és així que, a Confessió, el comandant d’un vaixell on un grup de joves porta a terme el servei militar decideix començar un diari personal inspirat per les paraules de Txèkhov. En aquest diari descriu el dia a dia dins l’espai claustrofòbic i inquietant del cuirassat, la importància de la jerarquia, la neteja personal i la disciplina. Però també reflexiona amargament, com un alter ego del mateix director, entorn de la pròpia existència, el destí i la llibertat. Malgrat tot, el soldat només aconsegueix ser lliure a través dels somnis. El Somni del soldat, muntatge extret de Veus espirituals, exemplifica el món més oníric i poètic de Sokurov, una constant que es filtra entremig d’escenes reals en forma de cants d’ocells o la sobreposició de textures. Un influència que segurament rep d’un altre gran cineasta rus, Andrei Tarkovski, el qual homenatja a Elegia de Moscou. A Elegia d’un viatge, Sokurov també reutilitza imatges simbòliques per presentar-nos un recorregut des de Sibèria fins al Museu Boijmans van Beuningen de Rotterdam. És un itinerari a través de l’art i els fantasmes del passat, amb reminiscències de l’Arca russa, però també és un viatge iniciàtic i de reflexió sobre les fronteres com a metàfora del comportament humà. Així, per exemple, en el punt fronterer número 11 entre el Tadjikistan i l’Afganistan, un grup de soldats es preparen per passar la nit de Cap d’Any. Malgrat les restriccions de la guerra, s’esforcen per mantenir les tradicions i per aquest motiu tots han preparat pastissos casolans amb les limitades opcions de racionament de què disposen. Abans de la mitjanit un soldat demana un desig: “Ser immortal.” A la imatge, fotograma de "Veus espirituals. Dels diaris de guerra" d'Aleksandr Sokurov.