El Museu Memorial de l'Exili presenta "Pintures contra l'oblit" de Josep M.Cabané

El Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera presenta el dia 5 de maig a les 12 h. Pintures contra l’oblit, de Josep M. Cabané. L'exposició romandrà oberta fins a l'1 de juliol. La tardor de 2001 Josep Maria Cabané va  llegir el llibre Si això és un home de Primo Levi. D’aquella lectura no en va sortir indemne. En aques sentit, el magnífic relat ordit per l’autor italià sobre la seva experiència concentracionària al camp d’Auschwitz-Birkenau va portar Josep M. Cabané a un replantejament artístic de conseqüències estètiques i ètiques. Gradualment, del llibre testimonial de Primo Levi va passar a altres lectures sobre qüestions relacionades amb la barbàrie nazi i els principals conflictes polítics succeïts a l’Europa del segle XX. El resultat de tot plegat va ser l’inici d’una recerca artística que va prendre forma en el projecte Memòria i ceguesa, el  qual ara es clou amb l’exposició “Pintures contra l’oblit”. En efecte, el projecte es va anar enriquint amb altres aportacions derivades de la mateixa experiència vital i dels interessos intel·lectuals de Josep M. Cabané. D’aquesta manera, d’una banda, un viatge el 2005  al camp de Mautthausen va acabar de desencadenar la seva immersió en una perquisició sobre el sistema concentracionari nazi. Cosa que va suposar la recollida d’informació i documentació sobre camps de concentració nazis i guetos jueus que estaven dispersos per la geografia europea durant els anys de domini hitlerià. De l’altra, el resseguiment de les traces dels camps i dels guetos el va acabar conduint també a interessar-se per qüestions com l’exili, la frontera i la mateixa essència de la violència bèl·lica. De nou, la lectura de dos llibres més van acabar d’impulsar la seva recerca pictòrica. Concretament, el testimoniatge sobre la Batalla de l’Ebre de Francesc Grau Viader (Dues línies terriblement paral·leles) i les memòries novel·lades sobre la Guerra Civil i l’exili de Xavier Benguerel (Els vençuts). Aquestes lectures de caire testimonial, juntament amb la cerca de dades i informacions diverses sobre aquells anys tèrbols de la història europea i de la nostra història en particular, van posar Josep M. Cabané enfront de la disjuntiva de com 2 representar tot aquell horror des del llenguatge pictòric i/o visual. Sens dubte, es trobava davant d’una dificultat que se li va revelar de manera molt clara arran de la visita a alguns d’aquells antics recintes de la barbàrie. En aquest sentit, Cabané assenyala: “el que més em va impressionar va ser el que no podia veure: els camps de Gusen i Ebensee van ser esborrats del mapa després de la guerra, i damunt seu es van edificar poblacions. L’absència d’empremtes i la indiferència dels vius, aquest obscè encavalcament del passat sobre un passat doblement aniquilat van despertar el meu desig de treballar per fer visible la memòria esborrada d’aquell lloc” (extracte del catàleg Memòria i ceguesa, 2009). Així, doncs, tal com indiquen aquestes paraules, per a Josep M. Cabané va esdevenir una evidència que no era possible representar a la manera d’una il·lustració literal tot aquell univers d’ humiliació  i violència. A la imatge, "Guetos I (políptic)", 2008. Tècnica mixta sobre jute. 18 peces de 47 x 39 cm cadascuna.