L’Espai Eat Art_Lluís Vilà presenta, del 5 de maig al 30 de juny del 2012, l'exposició
materia prima de Victòria Campillo. En aquesta mostra s'hi exhibeixen algunes de les sèries més conegudes de Victòria Campillo:
The Last Supper,
Soup i
Merdes. Les tres sèries que integren “materia prima” aborden l’aliment com a element diví i fonamental en rituals espirituals. Campillo parteix d’una idea senzilla, el fet de la nutrició com a metàfora de la sacietat espiritual, per desenvolupar una reflexió sobre el consum d’aliments i el seu caràcter teofàgic. Les peces d’aquestes sèries parlen d’art, d’artistes i de la seva relació amb el aliments, tot elaborant suggerents connexions entre subjectes diferents. Un joc de significats en què la lectura i la visualització s’equiparen i fan palès el poder de la cultura visual a través d’un inconscient joc d’associacions.
Victoria Campillo (Barcelona, 1957) artista de sòlida i coherent trajectòria, ha fet de la repetició una de les característiques pròpies del seu llenguatge expressiu. Victòria fagocita el treball d’artistes com Robert Motherwell, Hans Haacke, Dieter Roth, Richard Long, Jaume Plensa, Paul McCarthy o Piero Manzoni per, a través de la conjunció entre paraula i imatge, elaborar un conjunt de referències i connexions de petites idees subordinades a la principal.
Explica Jesús Martínez Clarà, a propòsit d’aquesta mostra, com “la teofagia no és exclusiva de la nostra cultura […] Aquesta alquímia basada en la ingesta del sagrat transforma a qui l’executa, convertint-se, ell mateix, en part del diví. Per aquesta raó, encara que a qualsevol li repugni, allò excremental no és altra cosa que matèria residual i part del sagrat. Aquesta metàfora transformativa es troba a la sofisticada obra de Victòria Campillo qui amb naturalitat i amb llenguatge contemporani al.ludeix a un procés alquímic en el qual la matèria grollera i la sublim de l’aliment es troben en inevitable vincle.”
A partir d’una particular observació d’un fet quotidià, com és el simbolisme espiritual de la ingesta d’aliments sota el prisme de la història de l’art, materia prima estableix nous vincles que revisen la noció de la pràctica artística. Repetir, relacionar, igualar, sintetitzar, analitzar, perfeccionar, tallar i enganxar es conjuguen al seu treball. Victòria Campillo que entraria fàcilment en el que anomenem apropiacionisme, pot asociar-se al que els francesos anomenen “photographie plasticienne” o fins i tot, fotografia conceptual.