La Virreina exposarà obres del Centre National des Arts Plàstiques de París

La Virreina Centre de la Imatge, en col·laboració amb el Centre National des Arts Plàstiques (CNAP) de Paris presentarà del 31 de maig al 30 de setembre Número tres. De la casa a la fàbrica, una exposición de fotografia i vídeo per repensar els lligams entre la intimitat i la feina, trenta set anys després de la pel·lícula Número dos de Jean Luc Godard. Amb les obres de Robert Adams, Darren Almond, Maria Thereza Alves, Yves Bélorgey, Claire Chevrier, Philippe Durand, Harun Farocki, Cécile Hartmann, Guillaume Janot, Valérie Jouve, Francis Morandini, Jean-Luc Moulène, Marc Pataut, Mika Rottenberg, Paola Salerno, Allan Sekula i Bruno Serralongue. Número tres es proposa d’actualitzar les formes, idees i símbols inventats per Jean-Luc Godard per a la seva pel·lícula Número dos (1975), a partir del motiu de la fusió entre la casa i la fàbrica, que fonamenta la imatge original d’aquesta pel·lícula, la seva escena primigènia. L’exposició no vol ser pas una reproducció de la pel·lícula de Godard que cita el títol, sinó que pretén replantejar-se els vincles entre la vida conjugal, la vida domèstica i el treball trenta-set anys després. Mentre que les estructures de la parella, de la família, de l’economia i de la societat han evolucionat profundament, els problemes evocats a Número dos s’han accentuat i reformulat sota l’impacte de la mundialització. Així doncs, el recorregut de l’exposició (formada per fotografies, vídeos i diapositives, entre d’altres) proposarà seguir un trajecte que es repeteix constantment de casa a la fàbrica, de la intimitat a la feina, en una travessa per la ciutat entre aquests dos llocs tan allunyats i, no obstant això, tan propers, a través de representacions contemporànies de la vida domèstica, dels territoris urbanitzats i dels actes laborals. Amb Número dos, la seva pel·lícula domèstica, Jean-Luc Godard es proposava de "pensar la casa com a fàbrica" i identificava la mare amb el paisatge i el pare amb la fàbrica, en una reiteració agosarada del diàleg pictòric entre fons i forma. Per extreure la conclusió lògica d’aquesta metàfora, no podem sinó fer notar que, si bé la fàbrica es continua trobant dins el paisatge, avui dia està deslocalitzada, buida de les seves màquines, amb les quals treballen uns altres obrers, en un altre lloc, en un altre continent, allà on el mercat ha decidit transportar-les desmuntades en supervaixells de càrrega portacontenidors. Aquí és on vivim. A la imatge, fotografia d'Allan Sekula.