Donació de Francesc Abad a La Panera

El proper dia 22 de maig a les 18h es durà a terme un acte amb motiu de la presentació de la donació de peces de Francesc Abad a la col·lecció del Centre d’Art la Panera de Lleida. Les peces que l’artista ha donat són: Paisatge & pròtesi (1990), Un alè d’aire (1996), Primo Levi – 174517 (1997) i Monòleg del jo (1997). Amb aquesta donació, la col·lecció de la Panera incorpora un artista imprescindible per entendre les relacions entre l’art i el pensament europeu del segle XX, la memòria històrica i la natura. Així, es materialitza una llarga presència de l’obra de Francesc Abad a Lleida: La Paraula i el Món (Institut d’Estudis Ilerdencs, 1999), Wart War (el Roser, 2002), Paisatges Després de la Batalla (La Panera, 2004), Exercicis de Memòria (La Pa nera, 2011) i Werkstatt: Laboratori de Creació (La Panera, 2011). Francesc Abad (Terrassa, 1944) des dels inicis de la seva activitat artística als anys 70, ha emprat el llenguatge de l’art conceptual com a eix vertebrant en les seves obres. Juntament amb altres artistes com Muntadas, Àngels Ribé o Francesc Torres, F. Abad ha contribuït a establir l’actual panorama de l’art conceptual, tant a nivell de Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. El treball de Francesc Abad es fonamenta en la tradició intel·lectual europea, concretament en els pensadors i escriptors formats abans de la Segona Guerra Mundial. El llegat d’aquests homes i dones que van ser testimonis, i en molts casos víctimes, de la barbàrie es fa present en les obres d’Abad mitjançant la citació escrita, la metàfora, el símbol i l’al·legoria. L’artista recull fragments de pensament (paraules i frases, tant escrites com gravades) i materials d’arxiu, i amb ells construeix diferents dispositius (escultures, instal·lacions, intervencions públiques…) amb el propòsit de restaurar la densitat de l’experiència humana, de reconstruir el pensament i el llegat de la història. Francesc Abad realitza una obra exigent; en el seu cas l’estètica està vinculada directament amb el coneixement. L’artista s’interroga pel subjecte i com el context polític, social, econòmic, cultural i ecològic el forma. En la recerca d’aquest interrogant majúscul, Abad sempre ha cercat la complicitat de pensadors marcats pels conflictes del segle XX (Walter Benjamin, Hannah Arendt, Sim one Weil, René Char, Paul Celan, Anna Akhmàtova…) de quals ha absorbit tant el corpus intel·lectual com la biografia.