"Rostres i mans, pintura germànica antiga i moderna" al Museu Thyssen-Bornemisza

El Museu Thyssen-Bornemisza presenta a partir del 22 de maig, la segona entrega del cicle expositiu Miradas cruzadas que es podrà visitar fins al 2 de setembre. Sota el títol Rostres i mans, pintura germànica antiga i moderna, la mostra proposa una confrontació entre el Renaixement germànic i el Expressionisme i la Nova Objectivitat que sorgeixen a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, amb obres d'Alberto Durero, Lucas Cranach el Jove, Otto Dix o Max Beckmann, entre d'altres. Amb el retrat com a gènere pictòric comú, l'exposició pretén incentivar en els visitants un joc de connexions i divergències entre diverses obres d'aquestes dues èpoques procedents de les col·leccions del Museu. Tant en el Renaixement com en el segle XX els artistes d'aquests moviments es van interessar per l'home i la seva imatge, així com per la seva exaltació a través de l'art. Per a aquests ideals el retrat era el vehicle perfecte, el que va contribuir al gran auge que va tenir en ambdues èpoques. El retrat constitueix un dels gèneres pictòrics de major qualitat i quantitat de la Col·lecció Permanent del Museu Thyssen Bornemisza. La seva importància dins de la tradició pictòrica alemanya explica la preferència per aquest gènere del primer baró Thyssen-Bornemisza i del seu fill i fundador del Museu, Hans Heinrich. Una mirada atenta a la selecció d'obres que es presenta en aquest nou muntatge permetrà a l'espectador advertir la influència que els mestres antics alemanys van exercir sobre artistes com Otto Dix o Max Beckmann a principis del segle XX. Malgrat la seva llunyania en el temps, és possible observar la seva proximitat tècnica i teòrica en aspectes com la similitud en els esquemes de representació, l'interès pel detall i el realisme, així com l'obsessió per retratar la personalitat i la psicologia dels personatges a través dels rostres i de les mans.