El Centre de Lectura presenta "1911. Sobreviure a la tempesta"

El Centre de Lectura de Reus presenta l'exposició 1911. Sobreviure a la tempesta que estarà exposada fins al 2 de juny al vestíbul. Recorda una llevantada que provocà 140 morts entre el Maresme i Alacant. Jordi Bruno, responsable de l'estació Meteorològica del Centre de Lectura, ha escrit sobre l'exposició: "En el record de les famílies marineres, de pescadors, es manté viu encara el record d’una llevantada que tingué lloc un llunyà dia de la Candelera de 1911, que agafà per sorpresa els pescadors i provocà 140 morts, dels quals 15 eren cambrilencs. Però a la resta de la ciutadania no resta res d’aquell esdeveniment tràgic, perdut en les boires del temps passat. Aquests dies, fins el 2 de juny, tenim al vestíbul del Centre de Lectura una exposició que recull de forma didàctica i exhaustiva el que fou la tràgica llevantada que va recorre des del Maresme a Alacant. Produïda per l’Ajuntament de Cambrils, el seu Museu i el seu Arxiu històric, amb moriu del centenari ja ha esdevingut itinerant. La primera pregunta que cal plantejar és: Com va ser possible que no s’adonessin uns mariners experts, que navegaven a vela i coneixien el seu ofici, els refugis, les fraus i els paranys de la nostra mar? Només veient l’estudi que el Servei Meteorològic de Catalunya va fer recentment amb motiu del centenari de la tragèdia i les dades dels butlletins diaris del Observatorio Central Meteorológico editat a Madrid, ens podem fer una idea del motiu per el qual a primeres hores d’aquell dimarts 31 de gener de 1911, era gairebé impossible que amb els medis de l’època, es pogués arribar a pensar en un canvi de temps tant sobtat. Després de diversos dies de bon temps, aquell 31 de gener va començar també amb cel serè i mar encalmada, a la nostra zona la pressió atmosfèrica a nivell del mar era de 1020 Hpa. (una pressió superior a la mitjana a nivell del mar de 1013 Hpa.), el vent estava encalmat ja que gairebé tota la costa catalana tenia la mateixa pressió. El ràpid desplaçament i reforçament fins a més de 1040 Hpa. D’un anticicló des de Dinamarca fins a Anglaterra va provocar una baixada d’aire inestable i fred a les capes altes atmosfèriques; al mateix temps l’enfortiment d’una depressió situada al Golf de Cadis, relativament lluny, va provocar entre els dos centres de pressió un fort i sobtat corrent de vent de llevant, amb un llarg recorregut dins a mar; el resultat varen ser les fortes tempestes i un greu temporal marítim amb onades de més de 8 metres a la costa catalana. Un altre factor decisiu per a la gravetat de la tragèdia va ser que aquesta situació de vent fort de llevant va durar un parell de dies i en cap moment es varen donar les condicions necessàries per a l’entrada de vent de serè o mestral, habitual després del pas d’un front, una depressió o una tempesta i que segons consta era una esperança de salvació en llocs de refugi, en casos similars de fortes tempestes. Una combinació de factors d’aquesta mena són coses que només amb els medis moderns de radar meteorològic, radiosondatges, satèl·lits i les previsions dels potents ordinadors, es poden arribar a preveure amb certa antelació. Ni l’experiència de la gent de mar, que sabien perfectament detectar l’aproximació d’una depressió per els canvis del vent o del cel, ni les eines meteorològiques ja disponibles, com el baròmetre, varen poder alertar del que anava a passar".