Capital cultural i mercat dels béns simbòlics

La distinción. Criterio y bases sociales del gusto es un llibre de Pierre Bourdieu, editat per Taurus, de 598 pàgines. L’art i la cultura han estat predisposats a complir una funció social de diferenciació social. La negació de la cultura popular des dels panteons de la cultura de les classes dirigents constitueix una afirmació de superioritat d’aquells que se satisfan amb plaers vetats al consum profà. Les preferències i els judicis estètics per part del públic estarien determinats, segons Bourdieu, per una presa de posició. El capital cultural adquirit, fruit d’aquestes mateixes tries, és indicador de pertinença a una classe social donada. La distinction, assaig del sociòleg francès Pierre Bourdieu (1930-2002), va sortir d’impremta per primera vegada el 1979. Aquest assaig és una de les aportacions teòriques més estimulants i complexes en el camp de la sociologia de la cultura. Bourdieu fa treballar problemes filosòfics des del camp sociològic (Lahire:13). Alhora analitza les formes de l’exercici de poder i revela les relacions de dominació. La dominació es dóna en el camp simbòlic a través de tot un seguit de filiacions i preferències culturals adoptades pels mateixos individus. Aquesta pròpia adopció d’atributs de classe a través del consum cultural no ha de beneficiar necessàriament els seus adjudicataris, que s’autoinfligeixen un tipus de violència que Bourdieu anomena, violència simbòlica. En aquesta adscripció social té a veure molt l’ethos de classe, una sèrie de disposicions i valors apresos a la infància i que generen resposta instintiva a tot tipus de situacions. Tanmateix, la disposició cultivada i la competència cultural s’aprenen mitjançant la natura dels béns consumits i en la manera de consumir-los. De fet, una de les intencions de Bourdieu en aquest assaig és posar en crisi la Crítica del judici de Kant, text filosòfic en què es tracta el gaudi estètic en l’art com un atribut exclusiu que distingeix una nova aristocràcia social –la triomfant burgesia il·lustrada del segle XVIII–. La negació de la cultura popular com a vulgar i servil constitueix l’esfera sagrada de la cultura legitimada, ja que implica, per oposició, una afirmació de superioritat d’aquells que se satisfan amb plaers refinats, desinteressats, distingits, universos tancats i protegits del consum profà. Això és degut al fet que l’art i la cultura han estan predisposats –conscientment o inconscientment– a complir una funció social de legitimació de les diferències socials. A la imatge, portada del llibre "La distinción" de Pierre Bourdieu.