La Galeria Eude de Barcelona presenta fins al 15 de juny l'exposició "Poesia i realitat" de Joaquim Gomis.
Joaquim Gomis (Barcelona, 1902-1991) va ser un dels primers creadors del nostre país que va emprar un llenguatge modern, tant pel que fa a la selecció de temes com pel que fa al tractament de la imatge. És considerat un dels més importants fotògrafs catalans del segle XX. La galeria Eude presenta, coincidint amb la mostra Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual a la Fundació Joan Miró, una exposició que sota el títol Poesia i realitat aplega els treballs realitzats per Gomis entre l’any 1902 i el 1991.
Joaquim Gomis procedia d’una família acomodada. Va viure a Anglaterra i els Estats Units durant els anys vint. Als Estats Units va viure immers en els progresos tecnològics i la fascinació per la modernitat. Amb la seva càmera retratà el dinamisme de la vida moderna i els paisatges urbans amb gratacels amb un llenguatge visual modern. Sense adonar-se’n, troba l’abstracció. Als anys 30, Gomis fotografià les principals obres de l’arquitecte Gaudí. A partir dels anys trenta, les seves fotografies, la majoria en blanc i negre, s’omplen d’enquadraments amb contrastos de llum i ombra, i aconsegueix un cert dramatisme estètic. Es deixa seduir pels picats i contrapicats, les angulacions estranyes. L’atrauen els primers plans, la repetició d’elements i la fragmentació de la realitat. A poc a poc, la imatge per Gomis va deixar de ser una simple il·lustració d’un text periodísctic i literari per adquirir importància per si mateixa. Gran amic de Joan Miró, aquest li dedicaria el seu Mural de Joaquim Gomis.
Gomis va desenvolupar una àmplia i rigorosa producció fotogràfica vinculada a les posicions més avançades de la seva època, i va donar un toc abstracte a les seves obres partint del realisme descriptiu de Cartier Bresson.
A la imatge, "Lloret de Mar" de Joaquim Gomis.