Qui és qui en el mercat de l'art

La influència en un mercat es pot exercir de diverses maneres. No sempre les més evidents són les més efectives. En un mercat com el de l’art en què es mouen milers de milions d’euros –aquest any 2011 es va arribar a l’esgarrifosa xifra de 46,1 bilions d’euros, un 7% més que en l’exercici anterior– les estratègies han d’estar molt ben calculades perquè puguin assolir l’objectiu desitjat: guanyar el màxim de diners amb la màxima rendibilitat. Els més rics no són sempre els més influents, encara que sí que són els que guanyen més diners. Un entramat de galeristes, artistes, financers, crítics, comissaris, marxants, directors de museus, multimilionaris, col·leccionistes, mecenes, etc., recreen un escenari en què es mouen diferents interessos. Però, qui hi ha al darrere d’aquest entramat? Segons diferents llistes, les persones més influents del món de l’art –que cada any es publiquen en diferents mitjans (Artreview, Art Auction, Art Seleccion, Art List, Flash Art, etc.)– l’any  2011 són les que exerceixen de manera més determinant les tendències del mercat. Cada llista ofereix els seus candidats, encara que alguns gairebé sempre són en totes. Entre els galeristes i marxants que figuren entre els 20 primers apareix Larry Gagosian, magnat de l’art amb onze sales d’exposicions a tot el món i que representa els pesos pesants de l’art. Iwan Wirth, marxant d’art i propietari de la galeria Hauser&Virth, i David Zwirner. Entre els comissaris, Hans Ulrich Obrist, de la Serpentine Gallery de Londres, i els directors de museus Glenn D. Lowry, del Museu d’Art Modern de Nova York, i Nicolas Serota, director de la Tate Modern Museum de Londres.

Paper important exerceixen els col·leccionistes que, amb les seves adquisicions, avalen la gestió realitzada. Eli Broad i François Pinault, que entre altres negocis és propietari de la casa de subhastes Christie’s, són al capdamunt. En llocs intermedis se situen Sheikha al-Maiassa, filla de l’emir de Qatar, i Dasha Zhukova –parella del multimilionari rus Roman Abramovic–, i així fins a un centenar de noms.

Els més variables i aleatoris en aquesta classificació són els artistes que van en funció de l’interès, no només creatiu sinó també comercial. Si bé Damien Hirsht ocupava un dels primers llocs del rànquing ara fa dos anys, avui queda relegat al lloc 64è, el mateix però a l’inrevés que Ai Weiwei, que passa a ser el primer com la persona més influent del món de l’art quan fa dos anys apareixia en el lloc 45è. Un fet similar és el cas de Cindy Sherman, que ocupa el 7è lloc, o Gerhard Richter, l’11è. Avatars de la vida, uns pugen i els altres baixen en funció de certs criteris que no són només econòmics sinó també polítics.

Com a anècdota curiosa, aquest any apareix una galerista espanyola en el lloc 74è: Helga de Alvear, l’única del nostre país que pot jugar a tenir una opinió en aquest selecte lobby de l’art. Darrere d’un glamurós mercat hi ha noms i cognoms, encara que alguns mai apareguin a cap llista. Per acabar, cal dir que la Fira de TEFAF –la més prestigiosa fira d’art i antiguitats del món celebrada a Maastricht– ha estat un èxit. Un nou perfil de col·leccionistes han apostat per firmes de gran nivell. Henry Moore, a 35 milions de dòlars, Andy Warhol o Lucio Fontana han estat alguns dels elegits. I és que amb aquesta crisi no paren de sortir al mercat obres extraordinàries que els molts col·leccionistes xinesos compren per a inversió.

A la imatge, "Reclining Figure: curved", 1977 d'Henry Moore. Galeria Landau Fine Art de Mont-real a TEFAF Maastrich. Valorada 26,7 milions d'euros.