"Terrissa en blanc i negre" al Terracotta Museu de la Bisbal

El proper divendres dia 15 de juny s'inaugura a les 20 h. al Terracotta Museu de la Bisbal l'exposició Terrissa en blanc i negre. L'exposició es podrà visitar fins al mes de setembre del 2012. La realitat que se’ns presenta a través de les fotografies recollides en aquesta exposició forma part de la vida quotidiana de fa gairebé cent anys; instantànies que ens permeten veure en directe –i als més grans quasi reviure– escenes tan properes i a la vegada tan llunyanes de l’Empordà de principis de segle XX. Imatges d’un gran valor documental i testimonial que ens fan recordar unes formes de vida i un paisatge humanitzat ben diferent a l’actual. Una vuitantena de fotografies integren la mostra (d’una selecció de més de 500), pertanyents a diferents fons fotogràfics tant públics com privats, amb el nexe d’unió de la presència de terrissa en totes elles. Aquest fet ens permet adonar-nos de l’habitud amb què s’utilitzaven aleshores aquests atuells, que formaven part indissoluble del parament de les cases i on la seva utilitat anava lligada a les necessitats i al desenvolupament de les tasques de cada dia: cuinar, menjar, beure. Una ceràmica lligada a la vida, amb formes que seguien els criteris de funcionalitat, equilibri i sobrietat que regien les formes de vida pagesa i menestral, on els càntirs i dolls eren els reis de fonts i pous, l’olla ocupava el seu lloc damunt el fogó, la gerra guardava olives i figues seques, el gibrell era present a la matança del porc, el cossi feia olor de rentada i el catúfol de la sínia regava les hortes... Les fotografies que integren la mostra corresponen a negatius de vidre i postals. L’àmbit geogràfic triat correspon bàsicament a l’Empordà. Entre unes fotos i altres hi ha diferències de format i d’estat de conservació. El pla general és el més utilitzat pels diversos autors; això fa que el nostre motiu principal, les peces de terrissa i la seva funcionalitat, moltes vegades siguin elements secundaris dins la visió normal de la fotografia. Les fotografies escollides tenen una gran força descriptiva i, sens dubte, esdevenen el millor suport didàctic per mostrar la utilitat concreta que tenia cada una de les peces de terrissa. Són imatges per mirar a poc a poc, que conviden al comentari i a la pregunta, perquè són molts els elements a descobrir i a interpretar. Evidentment, el catàleg de la ceràmica tradicional del moment era molt més ampli del que apareix a les diferents imatges, però les peces fotografiades són, potser, les bàsiques i més importants des d’una òptica funcional. S'han agrupat les imatges no tant per la presència d’una o altra ceràmica específica, sinó per la temàtica principal de l’escena fotografiada. S’han diferenciat cinc àmbits  -el dia a dia, el treball, les festes i fontades, un món de flors i l’ofici-, per tal d’exemplificar la utilització de la ceràmica en diverses situacions quotidianes. La peça que més apareix és el càntir, que podem trobar a llocs tan diferents com a la font o dins el món del treball. El gibrell, en les seves distintes varietats, el podem contemplar en dia de matances, rentant i dins la barca del pescador ple de ranxo. El cossi, element bàsic de la neteja, el veurem mentre es fa bugada i es renta. El conjunt d’olla, cassola, plata, plat (fondo o de niu) i bol és el principal per cuinar i menjar. A la imatge, una parada de terrissa a La Rambla de Figueres. La imatge fou presa l'any 1888 per Josep Maria Cañellas, i la foto original es conserva a la  Biblioteca Fages de Climent, dins l'àlbum Rubaudonadeu.