Rosa Alcoy presenta la conferència "Eduard Alcoy: passaports a l'art"

En el marc de la quarta edició de Els Dijous a la Nau Gaudí, el crític d’art Pere Pascual ha presentat la conferència Eduard Alcoy, passaports a l’art (1930-1987) pronunciada per la Rosa Alcoy, filla de l’artista i Catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Acompanyats per un quadre de l’artista de gran format, l’impressionant Impossible refer el paradís -cedit exclusivament per a la conferència per Germán Bandrés, antic propietari de la Sala Gaudí-, Rosa Alcoy ha explicat que el seu pare va fer un “viatge, un itinerari per l’art” en el que va oferir una obra amb “una imatge pròpia, singular, característica i prou reconeixible”. Amb el títol de la conferència com a punt de partida (que és a la vegada el nom d’un dels quadres de l’artista), la seva filla ha explicat que el pintor mataroní d’adopció nascut a Barcelona a l’any 30 va ser influenciat per artistes tan dispars com el Bosco, Velázquez, Goya, Chagall o Picasso i va mostrar una mirada molt singular sobre la realitat que l’envoltava, especialment a partir dels anys cinquanta, quan s’acosta a un repertori de temes on abunden la imaginació i els personatges de contes, els titellaires, els ballarins... Alcoy va passar per diferents experiències creatives –l’estil figuratiu, l’informalisme, l’abstracció radical, una pintura d’explosions i de dissolució de formes...- totes elles part d’un món alcoià en el que el seu interès per l’art en general i per les diferents tècniques al seu abast es va unir a una mirada crítica, de vegades irònica, però mai mancada de poesia i interès per l’ésser humà. Cap al final de la seva vida, Alcoy va mostrar la seva preocupació pel pas del temps –que es va veure reflectida en moltes obres en les que apareixien rellotges juntament amb cavalls i una sèrie de pintures sobre els genets de l’Apocalipsi- i va pintar també elements com llunes, astres, dimonis, llimones... múltiples temes que van crear un discurs paral·lel a la realitat més normalitzada. Als anys 80, quan el pintor ja era malalt, va fer una mirada retrospectiva sobre la seva pròpia obra, creant de nou figures molt poètiques, i tornant a ser “el fabricant de somnis” que en el fons sempre havia estat. La Rosa Alcoy ha tancat la seva conferència amb una tela de petit format anomenada Comiat, en la que es veu un rostre desdibuixat “com el d’aquell Alcoy que ens diu adéu i ens deixa”. Ara es compleixen precisament 25 anys de la seva mort, tal i com ha recordat en Pere Pascual a la seva presentació, de qui també ha dit que “Mataró li déu moltes coses”, com la d’haver despertat, gràcies al seu esperit revolucionari i juntament amb en Rovira Brull, a una societat mataronina que “estava dormida”. A més de ser mereixedor de diversos guardons, Eduard Alcoy va exposar a mostres i galeries espanyoles, europees –en especial a Itàlia- i també a Llatinoamèrica. La conferència sobre el pintor Eduard Alcoy ha estat la quarta del cicle Els Dijous a la Nau Gaudí, activitat iniciada al 2012 per iniciativa del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.