"Pintures contra l'oblit" de Josep M. Cabané al MUME

En el projecte expositiu Pintures contra l’oblit, de Josep M. Cabané (Barcelona, 1963), l’artista proposa una cartografia de la barbàrie a l’Europa del segle XX fonamentat en un acurat i treballat llenguatge pictòric. Pintures contra l’oblit, que romandrà oberta fins a l’1 de juliol al MUME, Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, sorgeix de la confrontació de Josep M. Cabané amb diverses lectures que el van posar davant la disjuntiva de com representar tot aquell horror des del llenguatge pictòric i visual. La tardor del 2001, Josep Maria Cabané va llegir el llibre Si això és un home de Primo Levi. Gradualment, del llibre testimonial de Primo Levi va passar a altres lectures sobre qüestions relacionades amb la barbàrie nazi i els principals conflictes polítics succeïts a l’Europa del segle XX. El resultat de tot plegat va ser l’inici d’una recerca artística que va agafar forma en el projecte Memòria i ceguesa, el qual ara es clou amb l’exposició Pintures contra l’oblit. Escriu Cabané al catàleg Memòria i ceguesa, 2009: “El que més em va impressionar va ser el que no podia veure: els camps de Gusen i Ebensee van ser esborrats del mapa després de la guerra, i damunt seu es van edificar poblacions. L’absència d’empremtes i la indiferència dels vius, aquest obscè encavalcament del passat sobre un passat doblement aniquilat van despertar el meu desig de treballar per fer visible la memòria esborrada d’aquell lloc.” Josep M. Cabané, amb Pintures contra l’oblit, aconsegueix cloure i arrodonir un procés artístic iniciat fa una dècada i que es pot considerar un exemple del compromís de l’artista contemporani per captar, preservar i destacar la resistència ètica i la dignitat humanes enfront dels pitjors camins deshumanitzadors; és a dir, la guerra, l’internament, la deportació i l’extermini. A la imatge, detall de "Lodz" de Josep M Cabané.