Antoni Llena al Museu Arxiu Tomàs Balvey

Fins a l'1 de juliol es pot visitar al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu  l'exposició SOS, senyals de fum des d'un subsòl" d'Antoni Llena. La versió de SOS, senyals de fum des d’un subsòl que es mostra a Cardedeu és una versió domesticada de la que es va presentar al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. Dic domesticada perquè l’exposició ha estat readaptada en funció dels espais i conceptualment. En el Tecla Sala, els dibuixos estaven distribuïts al terra, la qual cosa denotava un caràcter de provisionalitat. Aquí estan emmarcats o bé embolicats i dins d’una vitrina, i perden aquella essencialitat que l’autor en un principi havia defensat, en considerar aquest treball un ritual més enllà de l’obra en si mateixa i de les necessitats expositives, tant pel seu plantejament com per la intemporalitat i fragilitat, que li conferien una aura més transgressora. Dit això, l’exposició permet donar a conèixer l’obra de l’Antoni Llena, acompanyada amb el vídeo original del Tecla Sala i algunes obres volumètriques que acaben de mostrar-ne l’amplitud. Però l’SOS a Cardedeu també seria un bon eslògan per reivindicar unes polítiques culturals d’art contemporani. Santcorneliarts sorgeix el 1997 i és el primer cicle d’art contemporani del municipi. En quatre anys els artistes Lluís Capçada i Enric Maurí programen Joan Brossa, Francesc Abat, Esther Ibarrola, Jordi Benito o Benet Rosell, i també artistes vinculats al territori, a més de dansa, amb Àngels Margarit; música, amb Víctor Nubla, o poesia. Aquest cicle va ser substituït per l’anomenat Cardedeu amb l’art vigent, dirigit per l’artista local Jordi Aligué i la llavors directora del museu, amb artistes com ara Agustín Ibarrola, Benet Rosell, Humberto Rivas, María Helguera, Pep Fajardo o Joaquim Chancho. Posteriorment se’n va fer càrrec l’artista Anna Estany, que amb la col·laboració de Manel Clot va portar al museu Toni Cumella i Pep Duran, i a la Capella, artistes formats a l’IES Celestí Bellera de Granollers, com ara Luz Broto. Un projecte de Raúl Huerta que revisitava Christo, amb l’atreviment d’embolicar la Capella de Sant Corneli, va posar fi al cicle. Avui es programa des del museu sense tenir en compte el potencial d’artistes i agents vinculats a l’art contemporani del municipi, i es va en la direcció contrària a les apostes que fan llocs com per exemple Vic, Mataró, Reus, Caldes o Valls, amb projectes que parteixen del diàleg en el context per configurar programes que tenen sentit en el territori i que alhora permeten que es valori el potencial local, tot establint o participant de xarxes de creació, producció i difusió. A la imatge, "Història de l'art", 1968 d'Antoni Llena.