"Antoni Tàpies. Cap braços cames cos" a la Fundació Tàpies

El proper dia 22 de juny s'inaugurarà a la Fundació Tàpies de Barcelona l'exposició Antoni Tàpies. Cap braços cames cos que es podrà visitar fins al 4 de novembre del 2012. El dia 21 de juny s'ha previst la presentació de la mostra que ha estat cocomissariada per Miquel Tàpies i Laurence Rassel. L’exposició Antoni Tàpies. Cap braços cames cos se centra en els tretze últims anys de treball de l’artista, i, molt especialment, en les creacions que tracten el cos com a objecte central. En conjunt, un total de setanta-quatre obres, repartides entre els espais dels tres nivells de l’edifici, de les quals cinquanta-sis pertanyen a la col·lecció de la família Tàpies, una a la Fundació Antoni Tàpies (1/2, 2003, pintura i vernís sobre fusta) i les altres divuit, a diferents prestadors particulars de Portugal, Bèlgica, Estats Units, Finlàndia, Itàlia, i diversos punts de l’estat espanyol (Amposta, Barcelona, Madrid, Osca, etc.). Entre aquests prestadors s’inclouen també els galeristes d’Antoni Tàpies, com ara la Galerie Lelong de París, la Waddington Custot de Londres o The Pace Gallery de Nova York Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, ofereix a l’espectador representacions de caps, peus, torsos tallats, cames, braços escampats i sexes oferts. Tàpies desmembrava regularment el cos en les seves obres, el treballava espacialment i realitzava una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, l’artista expressava així el desig d’impactar visualment l’espectador. En aquesta mostra, per tant, els visitants passen d’una relació més íntima amb l’obra sobre paper a unes confrontacions brutals i monumentals amb les obres sobre fusta que s’alcen al seu davant. A Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, a més, l’ús del llenguatge, dels símbols, també és omnipresent, però aquesta vegada les creus, les lletres, les frases, les xifres signen els cossos representats. I en tractar-se de Tàpies, la marca sempre té una història i rarament es tracta d’una traça. És una empremta, són lletres, xifres o fórmules. Hi ha tot un repertori, un codi que travessa l’obra de l’artista des de fa més de seixanta anys, que ara retrobem en aquesta tria d’obres en tota la seva intensitat i significació.