Humberto Rivas, en una òptica local, al Museu de Granollers

Des de la síntesi i la concreció, el Museu de Granollers ha organitzat una exposició monogràfica dedicada a Humberto Rivas (Buenos Aires 1937 – Barcelona 2009), amb la col·laboració de l’Arxiu Humberto Rivas, responsable, des de la mort del fotògraf, de vetllar pel coneixement i la difusió de la seva obra i de la que va ser la seva activitat docent en l’àmbit de la fotografia. La mostra es pot visitar fins al 2 de setembre del 2012. La mostra, sota el subtítol de compromís creatiu, parteix de la selecció d’una trentena de fotografies, una vintena de les quals tenen per objectiu dibuixar una síntesi de l’obra de Rivas. Una producció molt marcada per algunes imatges que han esdevingut pràcticament icones, basades, sobretot, en el gènere del retrat i la fotografia topogràfica –especialment urbana–, i que il·lustren la sintaxi del treball del fotògraf: amb una depuració tècnica fotogràfica molt acurada, com acurades en resulten les formes –ara fesomíniques, ara arquitectòniques–, que desemboquen en l’economia espacial tan característica de l’autor. L’històric Paul Strand o el fotògraf Eberhard Hirsch són alguns dels autors anàlegs a l’obra retratística de Rivas, de la qual el contrast entre els blancs i els negres, els seus matisos i la densitat gràfica en són la base gramatical. Del general al particular, l’element central de l’exhibició són, tot i això, les onze fotografies que Rivas va elaborar de la ciutat de Granollers l’any 1983 amb motiu de l’exposició col·lectiva Granollers: 8 punts de vista, una mostra celebrada al Cercle Cultural de “la Caixa”, en què l’autor argentí va prendre part al costat d’altres fotògrafs –i alguns amics–, com ara Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Manel Úbeda, Toni Cumella, Jordi Guillumet, Pere Cornellas i el malaguanyat Miquel Nauguet. Acaben de completar el discurs expositiu un seguit d’autoretrats i retrats de l’artista, una selecció del seu material docent –va treballar com a professor, per exemple, a IDEP i al campus universitari de Terrassa, entre d’altres–, catàlegs de la seva obra i també la projecció del curt inèdit Unos y otros. Aquest film va ser elaborat per Rivas entre el 1970 i el 1973, uns anys que van ser gairebé els últims del fotògraf a Buenos Aires, quan ja era a punt de traslladar-se a Barcelona, ciutat on es convertiria en un dels autors representatius de l’activitat fotogràfica local, al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta, coincidint amb el període de revaloració patrimonial i educativa de la pròpia fotografia, un procés dins del qual Rivas prendria part de manera directa.