Joan Soler exposa a la Galeria Gemma Llamazares

Galeria Gemma Llamazares, carrer Instituto 23 de Gijón, presenta per primera vegada a Astúries, l'exposició individual de Joan Soler (Sóller, Mallorca, 1963), Noves simetries de la imatge, un projecte comissariat per Óscar Alonso Molina. Aquesta exposició té el seu germen en la celebrada el passat any a Casal Solleric "La simetria de la imatge", igualment comissariada per Óscar Alonso Molina. Joan Soler ha exposat en importants Fires i Biennals d'Art nacionals i internacionals com Art Basel (Basilea), Arc (Madrid), Chicago Int. Art Fair, Fiac (Paris) o Artissima (Torí). La seva obra ha estat premiada en destacats certàmens nacionals, cal esmentar el Premi Pilar Juncosa i Sotheby 's (Fundació Pilar i Joan Miró. Mallorca), Premi XIV Biennal de Pintura Ciutat de Zamora o la Beca de l'Acadèmia Espanyola a Roma. En paraules d'Óscar Alonso Molina, "en l'arrencada d'aquest projecte, li vaig proposar a Joan Soler el repte que tornés a pintar exactament igual una de les seves pintures, intentant repetir-la idèntica i reconstruint en la mesura del possible tant l'esquema original, com el procés de la seva execució i els nivells d'acabat de la primera. No es tractaria doncs d'una simple còpia superficial de la imatge, ni per descomptat d'una "falsificació" duta a terme pel propi pintor: no hi ha original, o almenys no ho hauria ja únic. La intenció era més aviat la d'una reconstrucció / recreació en la qual actuaran per segona vegada totes les capes, estratègies i operacions que va manejar l'artista en un determinat moment: ¿seria possible que tot ocorregués de nou, simplement, i que el resultat fos creatiu ?, som capaços de repetir els nostres gestos amb absoluta precisió ?, fins i tot els més petits o desatesos, els oblidats, o aquells que ens caracteritzen tot el nostre sense que siguem conscients d'ells? I, finalment, en cas afirmatiu: significarien el mateix que en la seva primera vegada? Aquest exercici de duplicació mimètica hauria de canalitzar el nostre diàleg, iniciat fa ja alguns anys, orientant-lo cap algunes de les característiques del treball de Soler que més m'interessen: els processos de repetició i diferència que es produeixen al llarg de les seves sèries; la separació, singularització de cada obra dins d'un conjunt més ampli on s'imposen certes premisses, normes i constants; la dualitat que esdevé en cada peça, pel qual l'arrencada cedeix a la incertesa per després ser fèrriament controlat per la geometria; les nocions d'ordre, ritme i modulació en el seu sintàctica". A la imatge, obra de Joan Soler (detall).