L'esclat del gòtic català al MNAC fins al 15 de juliol

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona presenta fins al 15 de juliol l'exposició Catalunya 1400. El Gòtic Internacional.

L’arquitectura és la disciplina artística que primer s’imbuí de l’estil gòtic, mentre que la resta de les arts –pintura, escultura i arts de l’objecte– s’incorporaven i desplegaven més lentament el seu potencial creatiu d’acord amb la combinació de tradició i d’innovació vigents. L’herència artística dels segles XII i XIII, fonamentada principalment pels designis eclesiàstics, fonamentaren la consolidació i l’expansió del gòtic més esplèndid que es desenvolupà en totes les seves expressions durant els segles XIV i XV.

Es considera que al voltant del 1400 el gòtic europeu –dit internacional– adquireix una manera de fer més homogènia emmirallada, sobretot, en els models francesos. L’intercanvi de patrons i de trets és una realitat estesa arreu propiciada pel constant vaivé d’influències estètiques i de mestres que se succeeixen alhora que es consumen les conveniències diplomàtiques i polítiques entre regnes. En aquest context, tot i que la producció artística continua vinculada a la temàtica religiosa, el món cortesà irromp en aquests afers, un aspecte que cal interpretar des de dos vessants: per la implicació de la noblesa a l’hora d’encarregar i gaudir de l’art i per l’evolució formal que experimenta el gust pel que fa al refinament i la riquesa ornamental que exigeix la classe privilegiada.

L’art gòtic català fixa la seva atenció en Itàlia, França i els Països Baixos, segons el moment. Aquest fet no impedeix, però, que en esdevenir la seva eclosió, en el segle XV, es perpetuï la singularitat d’una producció de marca pròpia que progressivament ha canviat la foscor i el hieratisme romànics per un naturalisme més vital. L’enginy plàstic incorporarà aleshores més color i incidirà en el detall a l’hora de descriure gràficament el que explica. L’anecdòtica miniatura que il·lumina el magnífic Missal de Santa Eulàlia d’un jove Rafael Destorrents o els lluminosos, gairebé expressionistes, plafons del Retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell, són peces que adopten el nou caràcter. Les dues peces són imprescindibles i essencials per il·lustrar l’exposició Catalunya 1400, que ofereix el MNAC i que mostra la producció pictòrica, escultòrica i sumptuària d’una època excepcional però injustament eludida. Obres singulars d’autors de referència, a més dels citats, com ara Lluís Borrassà, Pere Sanglada, Pere Joan o Jaume Ferrer, que foren actors en primera persona d’aquest període d’obertura i d’inquietud artística i històrica.

A la imatge, detall del Missal de Santa Eulàlia de Rafael Gregor.