L’arquitecte de la Sagrada Familia, Jordi Bonet a “Els dijous a la Nau Gaudí”

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va presentar el 12 de juliol del 2012 la conferència titulada La Cooperativa la Obrera Mataronense: Inici d’un gran arquitecte, a càrrec d’en Jordi Bonet i Armengol, dins del marc “Els Dijous a la Nau Gaudí”. La conferència, la cinquena del cicle, és una activitat iniciada enguany per iniciativa del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, s’ha emmarcat dins la temàtica “Gaudí arquitecte”. L’arquitecte Jordi Bonet, actual responsable de les obres de la Sagrada Família, ha donat a conèixer manuscrits de converses del seu pare amb el Mestre que aporten llum sobre la seva vida i la seva  total dedicació a l’arquitectura. Ha revelat com la primera obra d’Antoni Gaudí i la seva relació amb Mataró coincideix amb l’inici de l’amistat amb els alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura (Folguera, Puig Boada, Bergós i Lluís Bonet Garí, aquest de família mataronina), i ha apuntat a l’encàrrec del Temple Expiatori de la Sagrada Família com el principal referent d’aquesta existència dedicada a l’arquitectura de tal forma que això li va permetre, a través de tot el que experimentaria a cada obra on intervingué, anar-ho aplicant per conformar la “Nova Arquitectura” que avui fa que “se’l reconegui com un dels grans arquitectes de tots els temps a nivell mundial”. Bonet, que ha sigut presentat pel crític d’art Pere Pascual, ha tractat la figura del genial artista des de la seva època d’estudiant fins a la seva consagració, i ha comentat quins van ser els seus mestres, i també com va arribar a Mataró i quin significat va tenir a la seva carrera la construcció de la fàbrica de blanqueig tèxtil que avui allotja la Col·lecció Bassat.  De la Nau ha lloat la seva restauració, que ha dit “dóna prestigi a la ciutat de Mataró” i ha explicat com el mateix Gaudí opinava que es tractava “d’una estructura nova del tot” en el moment en que es va construir. També ha compartit anècdotes i comentaris de l’arquitecte de Reus sobre les festes a la fàbrica de blanqueig, sobre els seus gestors, i fins i tot sobre les seves creences religioses, i com l’encàrrec de continuar el primer projecte de la Sagrada Família li va arribar en Gaudí quan estava treballant a la Nau. Jordi Bonet ha manifestat que en Gaudí era “un home de la Renaixença” i ha donat a conèixer la seva relació amb personatges de l’època com l’Angel Guimerà, en Torres i Bages i en Joan Maragall (de qui fins i tot ha recitat uns versos de memòria). I ha fet una llarga explicació sobre els aspectes més diversos de la seva obra: des de la vigència d’obres amb més de 130 anys d’història (com el Col·legi de les Teresianes de Barcelona); l’interès per la llum, que havia d’entrar també pel sostre dels edificis i no tan sols per les finestres; l’ús dels arcs parabòlics i la creació de les columnes inclinades; el moviment i el color (clarament de manifest a obres com la Casa Batlló o el Parc Güell)... i s’ha esplaiat especialment en la descripció de l’anomenada “columna Gaudí”, un element únic que va transformant la figura geomètrica de la seva base a la seva part superior. Bonet també ha comentat com s’han incorporat les eines informàtiques a les obres del temple de la Sagrada Família i com la investigació que s’està portant a terme en el seu sé es coneix per les millors universitats del món, com l’MIT (l’Institut Tecnològic de Massachussets) i ha suscitat interès d’arquitectes com en Frank Gehry, creador –entre d’altres– del Museu Guggenheim a Bilbao.