Una obra de Francesc Torres i Mercedes Álvarez representarà Catalunya i Balears a la Biennal de Venècia

El projecte 25%, una obra de nova producció de l’artista visual Francesc Torres i la cineasta Mercedes Álvarez, comissariat per Jordi Balló, representarà Catalunya i les Illes Balears en la 55a edició de la Biennal d’Art de Venècia, que se celebrarà l’any vinent. Així ho va decidir el jurat nomenat per l’Institut Ramon Llull en el marc d’un concurs internacional al qual s’han presentat 26 propostes, d’entre les quals se’n van seleccionar cinc de finalistes. 25% és un projecte d’autoria diversa, fruit d’una idea original de Francesc Torres i desenvolupada per Jordi Balló. La idea parteix de 10 persones sense feina que cobreixen un espectre social el més ampli possible. Torres i Álvarez desenvoluparan el projecte artístic a través de la convivència amb cadascun d’ells. La proposta s’ha presentat aquest matí. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que “és un projecte d’una importància notable. En primer lloc, per la manera com s’han de fer les coses: ens convé projectar-nos a l’exterior des de la capacitat i la llibertat dels nostres creadors. I en segon lloc, és un gran encert plantejar-se un projecte que faci una reflexió sobre el paper de l’art en el context de crisi sistèmica. Aquesta proposta ens aporta noves mirades i percepcions sobre una situació enormement complicada. L’obligació de l’art és, també, mirar què hi ha darrere aquestes realitats”. De la seva part, el director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha destacat el fet que aquesta serà la tercera vegada consecutiva que l’IRL porta la cultura catalana a la Biennal d’Art de Venècia, fet que constata que “per a la projecció exterior de la nostra cultura, aquesta presència val la pena”. I ho ha argumentat a partir de quatre criteris: “la continuïtat, que és fonamental en projectes d’aquest tipus; l’austeritat, ja que cal ser-hi de la millor manera possible però amb una realització ajustada al context actual; la utilitat per als nostres criteris fundacionals, ja que ens ajuda a crear una imatge de marca a través d’obres i treballs individuals; i la transparència, ja que no hi ha voluntat de dirigisme i això es plasma en el nomenament d’un jurat independent que selecciona el projecte guanyador”. El director adjunt, Àlex Susanna, ha afirmat que en aquesta edició es busca “consolidar la nostra presència a la Biennal” i ha afirmat que “ens interessa especialment el diàleg estètic i social que es planteja, amb un punt de partida especialment oportú”. Igualment, ha agraït la tasca del jurat i n’ha recollit part de l’acta: “El jurat, que ha decidit nomenar guanyador el projecte 25% després d’una extensa deliberació i per majoria absoluta, ha justificat la tria d’aquest projecte per la seva concordança amb el marc conceptual proposat, així com per l’interés artístic de la proposta en el diàleg que estableix entre l’artista Francesc Torres i la cineasta Mercedes Álvarez, el potencial del projecte per posar de manifest la contribució del debat artístic a la situació de crisi actual i la seva idoneïtat per representar l’art contemporani català i balear en el context de l’art actual. El jurat també ha tingut en compte la trajectòria, experiència i coneixement de l’art contemporani català i balear del comissari, Jordi Balló”. El comissari del projecte, Jordi Balló, ha destacat dos aspectes de la proposta: “d’una banda, no acceptar prejudicis que consideren que el món de l’art contemporani no té res a veure amb aquest realitat social i de l’altre la lluita contra la idea de fer invisible una situació que afecta una quarta part de la població i fer-los emergir d’aquesta invisibilitat”. Finalment, Francesc Torres ha explicat que “per a mi era més important establir una narrativa i trobar la manera de plasmar-ho”. Torres ha afegit també que “aquesta invisibilitat de l’atur es dóna també, a la seva manera, dins el món de l’art”. El jurat independent estava format per: President: Bartomeu Marí, director del MACBA; vocals, Glòria Picazo, directora del Centre d’Art La Panera; Gerard Vilar, doctor en filosofia i catedràtic d'estètica per la UAB i director del Màster Pensar l’Art d’Avui de la UAB; Xavier Antich, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies, professor d'Estètica de la Universitat de Girona i director del Màster en Comunicació i Crítica d'Art de la UdG; Marta Gili, directora del Jeu de Paume; Piedad Solans, doctora en història d’art i crítica d’art i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL. El concurs s’ha dividit en tres fases. En primer lloc, la de Participació, oberta a la presentació de propostes per part de tots els professionals i empreses interessats En segon lloc, una fase d’Idees en què el jurat convidà a cinc dels participants a fer un desenvolupament del projecte inicial. I finalment, la contractació del projecte guanyador. Jordi Balló (Figueres, 1954). Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de  Barcelona, on exerceix com a professor. Ha estat també "Visiting Professor" al Department of Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Califòrnia) l'any 2008. Ha comissariat exposicions com El segle del cinema, Món TV, La ciutat dels cineastes, Erice/Kiarostami: correspondències, Hammershoi i Dreyer o Totes les cartes. Correspondències fílmiques, on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu. Ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de l’any 1998 fins a finals de l’any 2011. L’any 2005 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la tasca realitzada en el Màster de Documental de Creació. També ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals de l’any 2011 per la seva tasca com a comissari de l’exposició Totes les Cartes. Correspondències fílmiques. Francesc Torres (Barcelona, 1948). Artista visual, comissari i assagista en diverses publicacions i diaris. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera fora d’Espanya. A finals dels anys seixanta es traslladà a París, on treballà amb l’escultor polonès Piotr Kowalski. Durant aquest període va engegar la seva obra de línia industrial. A inicis dels setanta es traslladà a Chicago i després a Nova York, on va viure fins a l’any 2002. A finals dels vuitanta treballa durant dos anys a Berlín. Obté diversos encàrrecs d’exposicions en institucions com ara l‘International Center of Photography (Nova York), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Institut Valencià d'Art Modern (València), Massachusetts Institute of Technology, List Visual Arts Center (Massachusetts, Estats Units), Sala Rekalde (Bilbao), Arizona State University Art Museum (Estats Units), Queens Museum of Art (Nova York) i Herbert F. Johnson Museum of Art (Nova York). Premi Nacional d’Arts Visuals, va ser president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i també Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. Mercedes Álvarez (Aldealseñor, 1966). El 1997 va dirigir un curtmetratge de ficció El viento africano. Des de 1998 es va centrar en el documental. Va treballar com a muntadora en la pel·lícula de José Luis Guerin En construcció. El 2004 va dirigir la seva opera prima, el llargmetratge documental El Cielo Gira, guanyadora de nombrosos i prestigiosos festivals i que es va poder veure a moltes sales de cinema de tot el món. Ja instal·lada a Catalunya, l’any 2007 començà la realització del llargmetratge Mercado de Futuros, co-produït per TVE i TV3, que s’estrenà l’any 2011 i que ha esta seleccionat en els festivals més importants de cinema del món. Aquesta serà la tercera vegada que l’IRL impulsa la presència a la Biennal d’Art dins dels eventi colateralli, i arribarà després de la primera participació a la Biennal d’Arquitectura que tindrà lloc el proper mes d’agost. Prèviament, l’IRL ha estat present a la Biennal d’Art del 2009, amb el projecte La Comunitat inconfessable, comissariat per Valentín Roma, i el 2011 amb 180º, de Mabel Palacín i comissariat per David G. Torres. A la imatge, Bartomeu Marí, Àlex Sussana, Francesc Torres, Ferran Mascarell, Jordi Balló i Vicenç Villatoro.